Aquell any esclatava a Catalunya una insurrecció armada contra el poder, coneguda com la «guerra dels malcontents» i així, grups armats, en partides, recorrien el territori i capturaven viles fins que l'exèrcit regular els feia fugir. Unes fonts diuen que eren devers set mil homes i d'altres, pugen a xifra a trenta mil.
Es tractava, doncs, d'una lluita de guerrilles comandats per antics oficials de les Milícies Realistes, com per exemple Bussom, Sapere, Abrés, Rafi Vidal, etc. La pagesia catalana vivia, per altra banda, moments de greu crisi econòmica i això encengué encara més aquella lluita contra el poder establert. Alguns especialistes consideren que el programa dels malcontents fou el nucli doctrinal del carlisme entre 1833 i 1840, puix que el moviment comptava amb una publicació que servia de portaveu, El Catalán Realista, des del qual es llançaven proclames. Però com arribava aquesta ideologia a les masses populars? Doncs mitjançant cobles i auques, algunes ben curioses, com la que segueix: «Reina dels Cels i terra/ vos suplicam/ bon encert i ventura/ feis que tingam/ en defensar l'Espanya/ Déu i Senyor/ a nostre Rei Fernando/ i la religió./ Visca el baró d'Eroles/ primerament/ los senyors de la Junta/ i tot lo govern,/ i lo Duc d'Angulema/ i els generals/ los deim mil enhorabones/ amb dues mans/. Deim mil gràcies a Misses/ per la mercè,/ que en defensar la pàtria/ va ser el primer/ i mil a Romagosa/ que el Rei constants/ Miralles de Cervera/ i Gep dels Estanys/ Visca el frare trapens/ que ha arribat / ha vingut de la Rússia/ molt ben armat/ a cavall d'un tossino/ lo van pintar,/ la burla que n'han feta/ l'han de pagar/ Los Torrijos, i Mina/ Rotten, Milans,/ han sigut la ruïna/ dels catalans; / a la gent composaren/ estos malvats/ si no pagueu tants duros/ sou fusellats./ Visca Espanya i Rússia, / i la França, germans/ Morin Rotten i Torrijos/ Mina i Milans,/ Molts ministres de Christ / han fet 'perteri'/ Christians defensem-los/ fins a morir./ A molts rectors i frares/ han fusellat,/ fins canonges i bisbes/ Indignitat!/ fer un foc i cremar-lo/ qui ja estat dolent/ ventar la sua cendra/ i donar-la al vent/ També han mort molts pagesos/ i Capellans,/ han cremat sants i santes/ aquests tirans,/ una llosa de pedra/ adoren per déu/ i a l'infern per sempre/ tots cremareu/. Desitjaveu fer perdre la religió/ mes Déu farà que es perdi/ tot malfactor,/ la llei que hem professada/ l'observarem/ som en temps quan banyeta/ pert molta gent./ Los francmaçons no temen/ a nostre Déu/ i profanen los temples com tots veieu./ molts globus dels sagraris/ ells han robat,/ les formes consagrades/ han trepitjat/ Per los carrers i places/ estos malvats, / diuen mil heretgies / i disbarats...».
Aquesta propaganda devia tenir els seus efectes, puix que feta en el llenguatge popular, a les places dels pobles i als mercats, enganxava, sens dubte molta gent. Un cop més la religió servia per encendre la flama de l'odi i era un instrument de la política.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.