L'amiga historiadora Maria Barceló Crespí ha publicat tot un
conjunt d'articles reunits sota el títol «... Sobre Porreres»
(2001) i en què ens parla de moltíssims temes relacionats amb
aquell municipi, els quals, ja en el seu dia, aparegueren a la
revista Llum d'oli, que es publica allà. És interessant quan ens
explica que Mallorca, i, en aquest cas, Porreres, era un indret on
es conreava un safrà de gran qualitat, quelcom que dissortadament,
avui en dia, ja no es fa. I d'aquest safrà de Porreres en parlava
en el seu Diccionario geográfico, histórico y estadístico de España
el polític i escriptor Pasqual de Madoz (1806-1870), que fou
Ministre d'Hisenda i que aconseguí que fos aprovat el projecte de
llei de Desamortització. Morí a Gènova.
Important testimoni aquest d'un conreu d'altre temps, entorn al
qual exposa Maria Barceló: «Els cultius no han estat sempre els
mateixos. Un cultiu que avui ha desaparegut quasi per complet dels
nostres camps i que en altres èpoques fou ben representatiu de la
nostra vila era el safrà. D'aquest cultiu que hom podria qualificar
gairebé d'exòtic, no en sabem l'extensió que s'hi dedicava ni la
producció. És per això que davant una manca de documentació
específica hem de recórrer a les notícies que ens faciliten els
cronistes, viatgers, etc. quan es refereixen a la vila de Porreres.
Veiem-ne alguns exemples: A finals del segle XVI ja disposam de
dades sobre plantacions de safrà en el lloc de Binicapús.
N'agafarem dues mostres. El dia 15 d'abril de 1578 quatre
quarterades de terra de Pere Mora foren valorades en 170 lliures,
'comprès lo safrà'. El dia 25 d'abril del mateix any, 'una
quarterada de vinya i cinc quartons de terra i lo safrà de Rafel
Barceló' fou valorat en 150 lliures. Ferrer Cassà qualifica el
safrà porrerenc, cap al final del segle XVIII, dient que és millor
que el de La Manxa. Terrassa i Berard a la seva Historia de las
villas y poblaciones de Mallorca assenyalen el safrà com a punt
important de la collita porrerenca. L'arxiduc Lluís Salvador, per
la seva banda, explica com el safrà és una de les plantes que
sembla ser més adequada al clima i a la qualitat de les terres de
Mallorca. Es conrea en petita quantitat a tots els termes de
l'illa, però en gran escala únicament a Porreres, on es fa collita
d'un safrà de primera qualitat...».
El safrà, el Crucus sativus, iridàcia bulbosa, acaule, de fulles
linears i flors violetes, emprat no només en culinària sinó també
en medicina des de temps antics, era un producte molt demanat i
apreciat des de l'Edat Mitjana. Procedent d'Àsia, els seus
estigmes, venuts com a preciós condiment, eren bàsics per a la
preparació dels nostres arrossos engrogats, plats aquests molt
presents en la nostra tradició, com ho demostren les Rondaies
Mallorquines de Mossèn Alcover.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.