Cortés i un collar de maragdes (1520)

Abans de la famosa «Noche Triste» i de la sublevació de Tenochtitlan contra els espanyols, comandats per Hernan Cortés, el conqueridor de Mèxic, a causa dels robatoris i matances en els temples asteques i la destrucció de les imatges dels seus ídols, el cabdill de les tropes castellanes s'apodera d'un valuós collar de maragdes que va pertànyer primer a Moctezuma. Vint-i-un anys després retrobam aquesta joia en la crònica següent: «Contra el parer i el consell de la majoria dels seus millors ministres i generals determinà sa majestat l'emperador Carles d'emprendre una poderosa expedició de guerra contra els moros d'Alger, la qual cosa executà amb resultats ben desastrosos. Una esquadra comandada per l'almirall Andrea Doria es dirigí cap a les Illes Balears i Mallorca fou el punt de reunió de tota aquella armada. Els esperava allà el virrei de Sicília, Ferran de Gonzaga, amb dos mil espanyols, soldats vells d'Itàlia i quatre-cents cavalls lleugers, a més de cent cinquanta naus. Aquests efectius, units a sis mil alemanys i cinc mil italians amb la seves corresponents cavalleria i artilleria, componia el total de la tropa amb prop de vint mil infants, dos mil cavalls i més de dues-centes naus. La navegació a les costes d'Àfrica no fou feixuga, però sí perillosa. En arribar a les platges d'Alger, la flota fou atacada pels vents més tempestuosos, la qual cosa impedí el desembarcament. Posaren peu a la platja, al cap de dos dies, els arcabussers, mentre les galeres avançaven al rem amb les seves vistoses banderes i estendards. Carles V envià un missatge al soldà Hacen-Agà en el qual li deia de retre's als cristians. Però la resposta fou orgullosa i desafiant i començà la lluita. Però el temps no podia esser pitjor. Una tempesta de pluja i calabruix, quan no de vent furiós i desfermat, arrasava el campament dels imperials i les tendes eren batudes sobre la sorra, a poca distància de les fèrries muralles. Els moros sortien aleshores per sorpresa en agosarats cops de mà i causaven gran degolladissa de companyies d'italians i castellans que afamegats, mig malalts a causa de la tempesta i la fatiga, inútils els arcabussos a causa de la pluja, es deixaven caure amb fang fins als genolls. Una altra gran tempesta del nord-est trencà el cordam de les naus i aquestes xocaven les unes amb les altres, quan no era contra les roques, de manera que moltes naufragaren. Hernán Cortés, que havia anat en aquella expedició, lluitava amb totes les seves forces. I curiosament, sobre la seva armadura cobrint-li la pitrera, hi portava, pobre mesquí aquell valuós collar. Determinà l'emperador el reembarcament i en aquelles tasques es trobava el conqueridor de Mèxic quan li caigué el collar i fou engolit, de seguida, per la sorra i l'aigua. El cercà desesperadament abans de pujar a la seva nau. Però fou inútil. Segurament, encara avui, és aquesta una troballa arqueològica que manca per fer.