García-Ruiz entra a l'Acadèmia amb una defensa del museu local

Destacà que són els grans projectes cívics de final de segle

TW
0

L'arquitecte Lluís García-Ruiz Guasp ingressà ahir com a nou acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma, per la secció d'Arquitectura. Fou amb un acte protocol·lari en el qual estigueren representades totes les institucions i que va ser presidit pel pare del nou acadèmic i president de la institució, el també arquitecte Antoni Garcia-Ruiz. El nou acadèmic centrà el discurs en el tema Museus i arquitectures i la rèplica, en nom de l'acadèmia, fou contestada per Pere A. Serra, president-editor de Diari de Balears. Idees com ara que «els museus són el gran projecte cívic de final de segle», així com la defensa dels museus locals, «capaços de crear adicció i aconseguir del visitant una actitud receptiva», foren dos dels aspectes més destacats del discurs de García-Ruiz.

L'arquitecte afirmà haver escollit la temàtica del seu discurs després d'haver dedicat els darrers cinc anys al projecte del nou museu del Baluard de Sant Pere. Per iniciar la seva intervenció es remuntà als orígens històrics del col·lecionisme com «autèntic impulsor del museus», i a continuació s'endinsà en els conceptes de museu històric i actual. Aspectes com ara la superació del concepte de fa trenta anys en què el «museu era una institució morta o decadent», i la renovació o transformació del museu i les noves categories arquitectòniques d'aquests espais, també feren part del discurs. Segons digué, i emprant una frase de Barrabee Bornes, «la llum i l'espai apropiat són l'essència del diseny museístic». Una combinació difícil d'aconseguir si es té en compte que «la flexibilitat actual que obliga la incorporació d'exposicions temporals dificulten el diàleg entre l'objecte exposat i l'espai».

Un vessant del discurs en el qual García-Ruiz incidència va ser que «el museu no és un més dels edificis que composen la ciutat. És un important punt focal que requereix vigor, el mateix que el que passava amb les esglésies abans. Avui, un museu s'identifica amb claredat en el teixit urbà on s'ubica». D'aquesta manera, «els museus han de resoldre de forma adequada la relació entre la pròpia edificació i les característiques del lloc per una banda, i l'espai intern i els objectes exposats, per una altra». Sota el parer de García-Ruiz, totes aquestes condicions són de més fàcil compliment en els museus locals amb col·leccions de tipus mitjà o especialitzades. «Són aquests els museus que les ciutats necessiten», digué.

L'acadèmic Pere A. Serra, en el torn de rèplica, destacà alguns dels projectes de García-Ruiz, com ara la rehabilitació del Parlament o del casal Solleric, i continuà fent repàs d'alguns dels grans arquitectes que han fet història a la nostra terra. Noms com ara els de Guillem Sagrera, Francesc Casas, Guillem Forteza, Alomar, Gaudí, Rubió o Gaspar Bennàssar i Pere d'Alcàntara Peña foren ressenyats per l'editor, que acabà la seva intervenció establint un paral·lelisme entre el nou acadèmic i Guillem Sagrera. «Sagrera i García-Ruiz pertanyen a una línia d'arquitectes per als quals la tècnica, tot i ser important, és una eina al servei de la sensibilitat. Parlaríem, per tant, de dos grans artistes que s'expressen per mitjà de l'arquitectura. Són, tots dos, capítols essencials de la història de l'art».

García-Ruiz féu l'entrada a l'acadèmia escortat pel pintor Joan Miralles i pel músic Josep Prohens, el més gran i el més jove de l'Acadèmia. Al final de la cerimònia, fou el seu pare, emocionat, qui aixecà la sessió amb unes paraules d'encoratjament per a les noves generacions que «amb respecte al passat tenen una visió assenyada d'un futur ple de possibilitats».