L'arquitecte Lluís García-Ruiz Guasp ingressà ahir com a nou
acadèmic numerari a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant
Sebastià, de Palma, per la secció d'Arquitectura. Fou amb un acte
protocol·lari en el qual estigueren representades totes les
institucions i que va ser presidit pel pare del nou acadèmic i
president de la institució, el també arquitecte Antoni Garcia-Ruiz.
El nou acadèmic centrà el discurs en el tema Museus i arquitectures
i la rèplica, en nom de l'acadèmia, fou contestada per Pere A.
Serra, president-editor de Diari de Balears. Idees com ara que «els
museus són el gran projecte cívic de final de segle», així com la
defensa dels museus locals, «capaços de crear adicció i aconseguir
del visitant una actitud receptiva», foren dos dels aspectes més
destacats del discurs de García-Ruiz.
L'arquitecte afirmà haver escollit la temàtica del seu discurs
després d'haver dedicat els darrers cinc anys al projecte del nou
museu del Baluard de Sant Pere. Per iniciar la seva intervenció es
remuntà als orígens històrics del col·lecionisme com «autèntic
impulsor del museus», i a continuació s'endinsà en els conceptes de
museu històric i actual. Aspectes com ara la superació del concepte
de fa trenta anys en què el «museu era una institució morta o
decadent», i la renovació o transformació del museu i les noves
categories arquitectòniques d'aquests espais, també feren part del
discurs. Segons digué, i emprant una frase de Barrabee Bornes, «la
llum i l'espai apropiat són l'essència del diseny museístic». Una
combinació difícil d'aconseguir si es té en compte que «la
flexibilitat actual que obliga la incorporació d'exposicions
temporals dificulten el diàleg entre l'objecte exposat i
l'espai».
Un vessant del discurs en el qual García-Ruiz incidència va ser
que «el museu no és un més dels edificis que composen la ciutat. És
un important punt focal que requereix vigor, el mateix que el que
passava amb les esglésies abans. Avui, un museu s'identifica amb
claredat en el teixit urbà on s'ubica». D'aquesta manera, «els
museus han de resoldre de forma adequada la relació entre la pròpia
edificació i les característiques del lloc per una banda, i l'espai
intern i els objectes exposats, per una altra». Sota el parer de
García-Ruiz, totes aquestes condicions són de més fàcil compliment
en els museus locals amb col·leccions de tipus mitjà o
especialitzades. «Són aquests els museus que les ciutats
necessiten», digué.
L'acadèmic Pere A. Serra, en el torn de rèplica, destacà alguns
dels projectes de García-Ruiz, com ara la rehabilitació del
Parlament o del casal Solleric, i continuà fent repàs d'alguns dels
grans arquitectes que han fet història a la nostra terra. Noms com
ara els de Guillem Sagrera, Francesc Casas, Guillem Forteza,
Alomar, Gaudí, Rubió o Gaspar Bennàssar i Pere d'Alcàntara Peña
foren ressenyats per l'editor, que acabà la seva intervenció
establint un paral·lelisme entre el nou acadèmic i Guillem Sagrera.
«Sagrera i García-Ruiz pertanyen a una línia d'arquitectes per als
quals la tècnica, tot i ser important, és una eina al servei de la
sensibilitat. Parlaríem, per tant, de dos grans artistes que
s'expressen per mitjà de l'arquitectura. Són, tots dos, capítols
essencials de la història de l'art».
García-Ruiz féu l'entrada a l'acadèmia escortat pel pintor Joan
Miralles i pel músic Josep Prohens, el més gran i el més jove de
l'Acadèmia. Al final de la cerimònia, fou el seu pare, emocionat,
qui aixecà la sessió amb unes paraules d'encoratjament per a les
noves generacions que «amb respecte al passat tenen una visió
assenyada d'un futur ple de possibilitats».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.