La revolució de Loja (1861)

Miquel Ferrà i Martorell26/06/02 0:00

Tal dia com avui esclata a Loja, municipi de Granada, una revolució de caràcter republicà dirigida pel manescal Rafael Pérez del Àlamo, el qual, comandant una partida de revoltosos, assaltà el poble cordovès d'Iznajar per proclamar-hi la República. Confiaven aquests activistes que altres nuclis de carbonaris farien el mateix en diferents localitats de Màlaga, Granada i Jaén, llocs on aquesta associació estava més arrelada. Els carbonaris eren membres d'una societat secreta, premarxista, De «Carbonari», és a dir, carboners, així anomenats perquè en els seus començaments, a Itàlia, es reunien en els boscos. Es varen estendre per França i Espanya i el seu objecte era el triomf de les idees liberals. Però no tingueren sort els carbonaris de Loja-Iznajar i es quedaren tots sols. Molts camperols, atrets per la promesa del repartiment de terres, es traslladaren a Loja i aquella insurrecció comptà amb més de sis mil homes. Pérez del Àlamo no va saber donar ordres concretes i el govern envià forces militars per acabar amb la revolta. El cap dels republicans volgué negociar amb les forces però no ho aconseguí. Reduïts els rebels, hi hagué una desena d'execucions, encara que Pérez del Àlamo aconseguia de fugir. En realitat, aquell, fou un moviment social i polític alhora, encapçalat per republicans integrats en el Centre Directiu Republicà i organitzats en les ja esmentades societats secretes anomenades «carbonaris» i que tingueren en Pérez del Àlamo el seu principal propagandista i líder. Els camperols esperaven d'aquella república, com explica l'historiador Josep Maria Sans, connotacions pràctiques, com és el repartiment de terres i les millores de la condició social.

Mancà una cúpula directiva eficaç, amb prou força per posar en problemes els efectius de les tropes governamentals. Però no fou així. No fou aquest l'únic alçament popular contra Isabel II, i així, s'ha de recordar la Vivalcarada del 1854, la revolta camperola republicana d'Utrera, 1857, que va reprèmer el govern Narváez amb cent setze execucions, la revolta que dirigí el republicà Sixto Cámara en el sud d'Espanya el 1859 i en la qual repressió fou aquest executat juntament amb els seus principals companys...

Tanmateix i malgrat tots aquests fracassos, ningú no podria evitar que esclatàs la Revolució anomenada «La Gloriosa», del 1868, i que significaria l'exili per a la reina Isabel II, destronada, que hagué de cercar refugi a França i allà va estar fins el 1904, any de la seva mort. En un altre ordre de coses, caldria recordar que els carbonaris italians tingueren un destacat paper en la unificació d'aquell país, encara que desitjaven, com Garibaldi, la República i no la monarquia de Víctor Manel.