Un llibre de pedra a Austràlia (1915)

En morir, l'aviador i investigador Lawrence Hargrave deixava una completa col·lecció de fotografies i dibuixos sobre el que seria anomenat El llibre de pedra australià, fotografies i dibuixos que reproduïen les nombroses inscripcions cisellades sobre les roques, a la costa australiana, prop de Sydney. Moltes d'aquestes inscripcions, avui ja destruïdes, presenten o presentaven lletres llatines en forma d'abreviatures, vaixells de vela, figures humanes, etc. i la versió de Hargrave i els seus seguidors, essent encara més nombrosos els detractors i els que afirmen que això no eren més que pintures dels aborígens, és que, vers el 1597, uns expedicionaris espanyols hagueren de restar devers cinc anys en aquell indret. Un tal Pedro Sarmiento de Gamba descobrí que un capitost inca, Jupuc Yananqui, havia fet un viatge a unes terres per allà on es posava el sol. Amb aquesta idea sortiren les expedicions de Mendaña cap a les mars oceàniques i descobriren molt llunyanes illes, com és el cas de les Salomon i les Marqueses. Sembla que durant la segona expedició, un vaixell, el Santa Isabel, comandat per un tal Lope de Vega, se separà de la flota el dia set de setembre del 1595 i fou empesa pels vents fins allà on és avui Port Macquarie, a la costa Est d'Austràlia, i després, més al sud, a la zona de Sydney. Allà desembarcaren, segurament a causa que la nau feia aigua pels dos costats, i hagueren de fer el cap viu per no deixar-hi la pell. Sobrevisqueren amb prou temps per deixar en la pedra el testimoni de la seva presència angoixada. Aquestes inscripcions plantegen tot un seguit d'hipòtesis. Els vaixells representats són, efectivament, i amb molt detall, del segle XV. La creu dins un cercle era típica d'aquella època i significava victòria. Potser, la nau naufragada serví, traslladada en part a terra ferma, per fer-ne un habitatge, com un altre dibuix ens fa suposar.