Llorenç Capellà: «Els editors d'aquesta terra són creadors i botxins d'una mateixa cosa»

Diferents escriptors balears debateren a la Casa Catalana el passat, present i futur de la professió

TW
0

«El món de la literatura és com el del futbol: perquè uns juguin cal que la resta siguin a la banqueta», exclamà l'escriptor Joan Cerdà. Les seves paraules ja prometien que la presentació del darrer llibre de Miquel López Crespí, La novel·la, seria ben poc convencional. I és que una taula rodona amb els autors Llorenç Capellà, Rosa Maria Colom, Víctor Gayà, Miquel Julià i el mateix López Crespí, no es veu cada dia. I encara menys, debatent el passat, el present i el futur dels escriptors en llengua catalana.

«Jo no vull que es parli del meu llibre. Aquesta ha estat només l'excusa per reunir-nos», declarà l'autor mallorquí. Però del seu llibre se n'hagué de parlar perquè tracta, justament, de l'entrellat del món literari i, molt concretament, de les editorials catalanes. Les incerteses de l'escriptor que ha de presentar el seu darrer treball, l'editor que es nega a publicar sense subvencions, els funcionaris que hi intervenen... aquests són els veritables protagonistes del llibre de López Crespí.

Segons Capellà, «La novel·la és un llibre d'una ironia extraordinària i amb un gran coneixement dels moviments editors d'aquesta terra, que són creadors i botxins de la mateixa cosa». Aquesta afirmació fou compartida per tota la taula. La qüestió central del debat va ser l'esquarterament de la cultura catalana, de la qual els mitjans de comunicació tampoc quedaren exclosos.

«Quan una persona entra en una llibreria i compra un llibre, sovint ho fa sense saber ben bé què és, perquè no té una ràdio, una televisió o una publicació que l'informi d'aquesta obra determinada», destacà Capellà, i recordà que «l'absència gairebé total de suplements de llibres en català fa que hi ha hagi un monopoli d'idees i que es perdi la pluralitat d'opinions, un altre exemple d'esquarterament».

El Govern balear, i concretament la política actual de la Conselleria de Cultura, no quedà exempt de les crítiques. Segons l'autor de La novel·la, aquest «ajuda en l'edició de llibres concrets que gairebé no circulen i que queden ancorats a l'Espai Mallorca, que és un gueto dins el món literari barceloní, en lloc de promoure la distribució entre les Illes, Catalunya i València».