El general Rafel Tristany (1899)

Miquel Ferrà i Martorell22/06/02 0:00

Se celebren a Lorda (França), les exèquies pel general Rafel Tristany (Ardèvol, 1814), mort tres dies abans. Molt oblidat dels seus, sense cap familiar present, quedarà en el cementiri de la ciutat de Bernadette Soubirous fins el 1913, quan les seves despulles tornen a Ardèvol (Lleida), via Barcelona. No moria pobre, com es va dir, ja que en el moment de la seva defunció posseïa quasi tres"centes hectàrees entorn de la seva antiga masia natal. El fet que algú cregués que mancava de tota fortuna és degut a la seva dedicació com a camiller, transportant malalts a la cova de Lorda , però això, com diu l'historiador Garrabou, «és només un aspecte de la vida intensament pietosa i quasi penitencial que portà en els seus darrers anys». És cert, que quan el general, abandonant la política i la milícia, passà a França, es casà amb una dama de la noblesa d'aquell país i visqué en un castell del departament dels Baixos Pirineus. Després, morta la seva esposa, residí a Lorda, potser penedit de la seva existència de vell lluitador, en el decurs de la qual, tanta sang fou vessada. Visqué, efectivament, hores de glòria militar en aquelles guerres carlistes, com quan el 1874 proclamava a Olot, al davant d'una formació de centenars d'homes, els Furs de Catalunya. En aquells moments era la primera autoritat, civil i militar, de la zona carlista de Catalunya.

Tenia cinquanta"nou anys i era tinent general. Fou lleugerament ferit a Casseres i es distingí a Igualada. L'ocupació per Tristany el mateix 1874 de la Seu d'Urgell i la seva comarca fou considerada per Don Carles una autèntica gesta. Traslladat a l'exèrcit del nord, obtingué la llorejada de Sant Ferran i el nou títol nobiliari de marquès de Casa Tristany. Els seus enemics, Lizárraga i Savalls, que per enveja, havien demanat el seu trasllat, quedaren ben fotuts. Savalls, per altra banda, havia aconseguit de fer desesperada la situació de Catalunya i segurament pactava amb els liberals. Tristany era, aleshores, nomenat novament capità general del Principat i seguia la lluita. Els liberals li oferiren una capitania general a Espanya o Ultramar i ell, veient la guerra perduda, preferí l'exili més enllà dels Pirineus. La guerra duraria encara algunes setmanes, ja que un altre català, el tinent general Castell, s'havia fet fort a la muntanya. Tanmateix, un exèrcit de cinquanta mil homes, comandat per Jovellar i Martínez Campos, derrotava, definitivament, els carlistes. De tot plegat, en el record, queden evocadores pedres. És la masia fortificada de Tristany, situada en el terme municipal d'Ardèvol, comarca del Solsonès i província de Lleida, bressol dels barons d'Altet. Arquitectura del rústic romànic de muntanya, amb els seus arcs de mig punt i les seves garites i torrellons, més sembla un castell que una masia i és ben de veure pel seu imponent volum.