Escrivia, tal dia com avui, en el seu diari clandestí, el famós
escriptor Giovanni Guareschi, la següent nota: «Espectacles d'avui:
comencen a daurar"se les espigues dels conreus que tenim en front
de la part est del nostre camp de presoners. Pel camí entre el camp
i la tanca de filferro passa una esvelta xicota en bicicleta i ha
de creuar per entre les ovelles del pastor geperut de sempre. Algú,
des del recinte, crida: Eh!, i ella gira el cap per mirar. El
geperut i les ovelles no; segueixen la seva marxa, indiferents. Una
mata de flors vermelles queda esclafada enmig de les dues malles de
ferro espinós. Passa una gavina pel cel tempestuós i sembla un
mocador portat pel vent. És dilluns. Demà, novetats importants: en
lloc de l'al·lota passarà un vell en bicicleta, i en lloc de
dilluns, potser serà dimarts...».
Això s'esdevenia en el Lager de Sandbostel. Quan el 1943,
Mussolini fou destituït i empresonat i es formà un nou govern
presidit pel general Badoglio, que signà un armistici amb els
aliats, els alemanys, que es sentiren traïts per Itàlia, ocuparen
el país i detingueren un gran nombre d'oficials, entre d'ells,
Giovanni Guareschi. Nascut a Fontanelle di Roccabianca, Parma, el
1908 i mort a Cervia, Ravena, el 1968, aquest gran periodista i
literat, es va fer mundialment conegut pels seus personatges
còmics, el capellà Don Camilo i el batle comunista Peppone, on
enfronta i alhora presenta en harmònica convivència, l'Itàlia de
dreta i esquerra.
És una manera de ridiculitzar la lluita política i social del
seu temps, és a dir, els anys cinquanta i començaments dels
seixanta.
Presoner del nazisme fins en acabar la guerra, és interessant,
pel seu gran valor emotiu, més enllà de l'humorisme, l'encapçalam
ent del diari. És aquest: «Als meus companys que no tornaran. Ell
pensa que aquesta nit, ningú en el Lager contemplarà el cel de
l'any nou: pensa en els companys que no han tornat, però als quals
un dia trobarà novament. Per les vies fèrries corre silenciós un
tren fantasma. Es un tren que ha rodat per totes les vies
d'Alemanya, Polònia, Rússia i Iugoslàvia; un tren que s'ha detingut
a tots els camps de concentració; un tren que no acaba mai puix que
porta les ànimes dels morts en el captiveri. Ara córre per les vies
fèrries d'Itàlia, i només s'atura quan ha de carregar l'ànima d'un
ex"presoner. I quan, d'aquí a cinquanta o seixanta anys, hagi
carregat les ànimes de tots els supervivents, prendrà la via aèria
que porta on Déu vol, i ningú, en aquest món, tornarà a veure'l,
mai més. Ell sap que un dia el tren fantasma s'aturarà a l'estació
del seu poble, que hi pujarà també, i aleshores trobarà, novament,
els seus companys perduts. I mentre això espera, ell es consola amb
cada any que passa...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.