Miquel Ferrà i Martorell19/06/02 0:00
TW
0

Hi ha en aquests dies molts missatges i contactes entre alts oficials de la milícia. Es prepara una insurrecció armada contra la República. S'intensifiquen pactes i instruccions. Salgado-Arau jo, cosí de Franco, ho conta així: «Per dissimular la nostra actuació al davant dels enemics, el meu cosí Paco i jo procuràvem fer una vida social ben intensa. Franco no faltava ni un dia al Club de Golf per jugar aquest esport. Jo, de dotze a dotze i mitja de la nit solia retirar-me a la meva cambra del Casino... Un cop en la meva inoblidable cambra número 13, tancava les finestres i persianes per tal que no es pogués veure des de fora un sol raig de llum i em dedicava a traduir els missatges que ens arribaven per correu. La majoria eren del general Varela i dels tinents coronels Yagüe i Galarza. Fins haver acabat aquesta tasca i xifrar les instruccions que aquell matí havia donat Franco, no me'n anava a jeure... Fins a finals de juny o començaments de juliol, Franco no donà compte dels seus plans a altres oficials que al seu costat prestaven serveis a Capitania, entre d'ells el coronel Peral, el seu cap d'Estat major i el comandant jurídic, senyor Martínez Fusset. Record que els capitans d'Estat major destinats a Capitania, senyors Artieda i Rodríguez, sempre que em trobaven, em deien: mon Tinent Coronel, cal llançar-se al carrer, que se'ns avançaran els comunistes i després seran molt mals de vèncer...».

La República ensumava cosa. Tenia por de tots aquells renous de sabre i de tots aquells nervis de caserna. Volia saber fins a quin punt la conspiració estava en marxa. Però els grans caps de l'exèrcit dissimulaven i el primer de tots, Franco, que escrivia des de Canàries al primer ministre Casares Quiroga una carta, que entre altres coses, deia: «Falten a la veritat aquells que presenten l'exèrcit com infidel a la República; l'enganyen aquells que simulen complots a mida de les seves brutes passions; presten un dissortat servei a la Pàtria aquells que desfressen la inquietud, la dignitat i el patriotisme dels oficials, fent-los aparèixer com a símbols de conspiració i infidelitat...».

Es conspirava però sempre seguit. A casa del general Goded, a Palma de Mallorca, les coses eren ben semblants. El fill del general explicava: «Ens comunicàvem amb la Península i amb el general Mola... escrivint en clau, que jo traduïa a mon pare i passava els textos a màquina per tal de facilitar-li la cosa. Com a detall curiós diré que aquelles claus, per tal d'evitar un escorcoll clandestí en el Govern Militar, les teníem guardades en les gàbies dels ocells de la meva dona, que ella en persona netejava, sota el pinso de les menjadores...».

La guerra era qüestió de dies.