El periòdic El Mallorquín lloa el bon estat en què es troben els
Establiments Provincials de Beneficència, especialment l'Hospital i
el redactor explica, entre altres coses, que «si s'examina l'estat
en què es troben tots els establiments que depenen del pressupost
Provincial, es veurà que l'Hospital, a més d'haver rebut moltes
millores ha pagat en pocs anys tots els deutes que tenia,
trobant-se actualment satisfetes en el seu compliment totes les
seves obligacions corrents; que la Inclusa ha aixecat el seu crèdit
fins el punt de veure's alguna vegada obligada a pregar els
contratistes d'alguns articles per tal que vulguin rebre l'import
de les seves mensualitats, puix que molts prefereixen que els seus
doblers siguin guardats en les arques de la casa sempre que no els
hagin de menester...».
Tres mesos després, el mateix diari comentava: «Es troben ja
molt avançades les obres de l'altar major que s'està construint en
l'església del Sant Hospital, i, segons tenim entès, en breu data,
es col·locarà en el seu cambril la figura de la Mare de Déu en el
seu misteri de l'Anunciació que ha enllestit el conegut artista de
Manacor senyor Riera, de la qual obra tenim informacions molt
favorables...».
Les lloances seguien pocs mesos després: «Molt ens complau veure
la predilecció amb què des de fa algun temps mira el nostre
digníssim Prelat aquell establiment, el Sant Hospital, de caritat,
el qual, gràcies a la gran tasca del seu intel·ligent Director, a
l'immillorable servei que hi estan prestant amb tanta abnegació i
pietós zel les Germanes de l'Empar i les importants innovacions que
s'hi han introduït i esperam seguiran introduint-s'hi, no dubtam
que ben prompte haurà d'esser considerat com un dels millors en la
seva classe dins tot el Regne».
Aquest director al·ludit, aquest home tan feiner i eficaç, era
Mossèn Sebastià Gili Vives, de qui hem parlat altres vegades, i que
segons es desprèn d'aquests retalls periodístics, era un gran
administrador, que desterrà dècades de corrupció administrativa en
el si de les institucions benèfiques. Només un esperit generós i
solidari com el d'aquell home podia dur a bon terme aquella obra
social. Valgui per a mostra, com vulgarment es diu, un botó.
Preocupat sempre per la màxima eficàcia, s'envoltà dels facultatius
més capaços. Aquest és el cas de l'il·lustre metge Antoni Frontera
i Bauçà (Sóller, 1833-Palma, 1921), que havent-se llicenciat en
Medicina i Cirurgia a la universitat de Madrid, es doctorà a París,
on residí algun temps. De retorn a Mallorca el 1861, treballà com a
cap de cirurgia d'homes de l'Hospital General i tenia cura,
igualment, dels malalts d'otorinolaringologia, dermatologia i
malalties venèries. Per altra banda, introduí millores tècniques
procedents de París, com el fonendoscopi i el termòmetre clínic, i
destacà en la cirurgia urogenital. Un gran metge.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.