La música de Bizet i la història de la gitana tabaquera, una
dona que estimava la independència, seran les mateixes, però la
Sevilla exòtica i tòpica que va imaginar Merimée avança 100 anys en
el temps i passa a una època en la qual es respiren canvis i aires
de llibertat. Sevilla viatja al pati de la Misericòrdia, on ja
sonen les veus dels qui interpretaran l'òpera Carmen, de Bizet, els
pròxims 27 i 29 al pati de l'edifici, un lloc inusual i ple de
possibilitats per a aquest tipus d'espectacles. Carmen lluirà
vestuari dels anys d'entreguerres, època del xarleston i el mantell
de Manila.
Rafel Duran, director artístic, i Rafel Lledó, escenògraf
asseguren que «han respectat» al màxim la música de Bizet i la
història que acompanya. Tanmateix, per situar l'ideal de llibertat
que representa l'heroïna protagonista han elegit un temps de
«canvis, quan començava també l'alliberament de la dona», com va
ser l'Europa dels anys vint del segle passat. Els contrabandistes,
aristòcrates, toreros i tabaqueres que cantaran al pati de la
Misericòrdia es reuniran en un cabaret entre el fum de cigarrets,
llums tènues, velluts, mirades esquives o còmplices. No hi haurà
taverna, ni reixes i flors a les finestres, porrons de vi i rajoles
a les parets.
Sí que es mantindran la plaça de braus, el mercat i la fàbrica
de tabac, escenaris habituals en els quals transcorre Carmen,
encara que Lledó i Duran no en faran una recreació romàntica.
«L'espai escenogràfic és la mateixa arquitectura de l'edifici»,
apunta Lledó. Els jocs de llums contribuiran a crear el clímax. El
director d'escena, Rafel Duran, insisteix durant els assaigs que
els cantants i els cors desenvolupin les seves possibilitats
interpretatives perquè es vol potenciar la part dramàtica,
«actuada», d'una peça protagonitzada per una dona «que no se
sotmetia a les convencions, per la qual lluiten dos homes moguts
per una gelosia terrible perquè ambdós volen posseir-la», comenta
Lledó. Carmen, «que no es casa en ningú», acaba trobant la
mort.
Al pati de la Misericòrdia ja s'han instal·lat les grades amb
1.000 localitats, i els artistes, en caure l'horabaixa, quan es pon
el sol, van prenent posicions en un lloc en el qual cantaran
directament sobre les lloses de pedra, sense escenari. Aquesta
producció de la Fundació Teatre Principal comença a cridar
l'atenció dels mitjans especialitzats. «Alguns es desplaçaran per a
l'estrena», diu Xisco Bonnín, director de l'Àrea de Música, que va
portar la lírica al poliesportiu Es Galatzó. L'elenc està integrat
per cantants de diferents nacionalitats: la soprano dels Estats
Units Carolyn Sebron; el tenor xinès Warren Mok; el mexicà Jorge
Lagunés; els mallorquins Sandra Galiano, Isabel Rosselló i Marisa
Roca, a més de Luca Casalin, Alfredo García, Illia Popov i Manel
Esteve. Sens dubte, no falten els cors de la Fundació, que l'any
que ve compleixen el seu 20è aniversari. A Carmen canten i actuen
el d'òpera i l'infantil.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.