TW
0

Són acomiadats els «legionaris i cavallers italians» i com diu la premsa local, «Mallorca sencera avui ha tributat un apoteòsic acomiadament als nostres germans italians i aclama amb entusiasme el Duce i el nostre Cabdill...».

Què en quedava, d'ells, a Mallorca? No poques vegades, en el decurs d'aquells anys, la premsa mallorquina havia dedicat a Mussolini pàgines senceres, com el 29 de juliol del 38, quan Ultima Hora reproduïa la imatge fotogràfica del Duce amb motiu del seu cinquanta-cincè aniversari, amb un text que deia: «Duce del poble italià, creador de l'actual imperi en el qual es renova el vell resplendir de l'antiga Roma». En el mateix periòdic, l'abril del 1937 es podia veure una altra fotografia de Mussolini i aquests mots: «Aquest és l'home que amb el seu enginy i la seva voluntat va saber desterrar el comunisme d'Itàlia i dur a aquesta nació el benestar i la prosperitat...». I el 20 de maig de 1937 es feia un homenatge a l'aviador Hermenegildo Dalle Piane, cavaller legionari oficial d'aviació, «heroi de la nostra aviació legionària que donà per Espanya la seva vida. Pertanyia a la Base Aèria de Mallorca».

I encara més homenatges, això, el juny del 37, «els mariners italians de la motonau destinada al control, Barletta, que moriren en ser bombardejat el navili per l'aviació roja sobre la badia de Palma, foren ahir conduïts a bord del vaixell de guerra Balzano, que portarà els seus cossos embalsamats al seu país...».

I el 6 de juny del 38, «el camarada Alfonso de Zayas Bobadilla, marquès de Zayas, deixava de ser cap provincial de Falange Espanyola i de les JONS a Balears i era nomenat per ser el llaç d'unió entre Falange Espanyola i el Fascio italià...». No és menys eloqüent el que diu la premsa l'octubre del 38, en primera pàgina i enmig de moltes il·lustracions: «Espanya i Itàlia han quedat unides per llaços que no poden ser tallats. La sang dels voluntaris italians ha beneït l'Espanya de Franco i, juntament amb la dels nostres soldats, ha estat la llavor d'un futur resplendent, il·luminant el naixement del nou Imperi que assenyala per a nosaltres dies de glòria. L'Espanya de Franco que s'aixeca per voluntat heroica i que ha estat beneïda per sang italiana tampoc no ha estat com presa per aquesta mateixa Europa. Itàlia ahir, desfeta i sense cor, ha estat reedificada a força de privacions i heroisme».

De tot allò, n'han quedat dos vestigis en pedra i metall: La Via Roma, la Rambla, on encara hi podeu veure dues estàtues romanes i els símbols del Fascio en ferro fus, i en el cementeri de Palma, al mausoleu als legionaris, amb una gran columna romana i una àguila imperial tot coronant la cripta. I dintre d'aquesta, molts nínxols, amb els noms i llinatges dels voluntaris que deixaren aquí la vida.

Miquel Ferrà i Martorell