Aquells Mallea argentins (1850)

En el seu llibre, publicat tal dia com avui, Recuerdos de provincia», emotiva evocació dels anys d'infantesa, l'escriptor, pedagog i polític Domingo Faustino Sarmiento (San Juan, 1811"Asunción, 1888) ens parla d'una família, els Mallea, de probable ascendència catalana, com els Malla o els Malleu, i el capítol és certament curiós, amb bon humor i amenitat provada. Sarmiento fou president de la República del 1868 al 1874, senador després, director general de les escoles de Buenos Aires i superintendent general de les escoles el 1883 i durant aquells anys de govern o alts càrrecs donà molta força a l'ensenyament popular, organitzà el megisteri, promogué la instrucció tècnica i professional, establí biblioteques, museus, gabinets científics; creà l'Observatori astronòmic, el Col·legi militar, l'Escola naval; augmentà les línies fèrries i telegràfiques... Amb una paraula, fou eficaç. Però fou, sobretot, un gran literat, i tornant als Mallea escrivia: «Les famílies espanyoles vingudes posteriorment a establir"se a San Juan, prengueren revenja del noble Mallea en els fills de la reina índia d'Angaco. Els deien 'mulatos'!, i jo els he trobat encara lluitant contra aquesta calúmnia que es va transmetre de pares a fills. La meva mare, que no sap que Juan Eugenio Mallea la servia amb càrrec al seu patrimoni amb armes i cavalls, em contava que Luciano Mallea, era molt coneixedor en genealogies, i sostenia que eren ells mestissos de pura i noble sang. Fou aquell vell el tipus de la colònia espanyola, espècie de patriarca pobre i sever, sentenciós en les seves paraules, i a més, poeta, que tenia un adagi o un vers per a cada ocurrència de la vida. Els pobles que no pensen viuen en la tradició moral, i el Llibre dels Proverbis va sempre escampat entre els més vells. Així deia amb to mesurat el vell Mallea, als joves nuvis: Casa't i tindràs muller; /si és bonica, per a guardar,/ si és lletja, per avorrir,/ si és rica, per obeir,/ si és pobra, per a mantenir;/ casa't i tindràs muller.