L'autobiografia fotogràfica de Toni Catany

La Misericòrdia acull la mostra retrospectiva «L'artista en el seu paradís», que repassa la seva trajectòria

«Mesquita del sultà Hassan». El Caire, 1990.

TW
0

Toni Catany viu la fotografia com una extensió de la seva vida. Les seves imatges recorren paisatges, rostres humans, nus i naturaleses mortes, les quatre línies temàtiques de la seva obra. L'exposició L'artista en el seu paradís recull tota la trajectòria de l'artista i s'inaugurà ahir a La Misericòrdia. «Com una autobiografia, un diari viu». Un diari escrit a través de retalls d'existència creats a partir d'imatges que, al seu torn, varen néixer de sensacions i de vivències, algunes de les quals «íntimes». Un recorregut «pel paradís perdut de la infantesa», aquella infantesa que va transcórrer a Mallorca i que es rememora a través d'instantànies.

En total, 150 obres que s'articulen entorn de les tres plantes de l'edifici Transparent i a la capella del centre. «Catany no és un fotògraf banal ni ordinari, viu la fotografia», va explicar Pierre Borhan, un dels comissaris de la mostra. La viu de tal manera que, de vegades, «pas mesos sense fer res» perquè «no hi ha res per expressar», segons Catany. «Quan faig feina no pens en la futura exposició, pens en mi mateix». El resultat, «imatges que es presten a diferents interpretacions que es troben «a l'interior de cada persona»».

La retrospectiva s'inaugurà a final del 2000 al Museu Nacional d'Art de Catalunya. A Mallorca es poden veure les mateixes fotografies, «la mateixa persona amb un altre vestit», va dir Catany. L'exposició es compon dels diferents paradisos que l'artista ha anat perdent al llarg de la seva vida, un dels quals és la seva pròpia illa. «Cada dos o tres mesos vénc a Mallorca per retrobar-me amb la meva terra». Algunes de les imatges són retalls de l'Illa. «M'inspira gairebé tot el que faig».

Observar tota una vida d'imatges, juntes en un mateix lloc, obliga Catany a rememorar el passat. Un primer passat rep el nom d'Altars profans, les naturaleses mortes de l'artista. Codonys, figues de moro i magranes per simbolitzar una de les obsessions de Catany: «el pas del temps». «En una imatge es poden incloure flors mig mortes, símbol del temps, que deixa empremtes sobre els objectes». Aquesta idea es repeteix al llarg de la seva obra igual que la bellesa. «Hi ha prou desgràcies en aquest món com per mostrar la part lletja», va assegurar l'artista.

El recorregut per la seva obra és, al seu torn, un passeig per les tècniques que l'autor ha experimentat com els calotips, les polaroids transportades o els jocs amb el bromur. Algunes imatges recorden les d'altre temps. «Em serveixen per jugar amb les característiques de definició i indefinició, amb la intemporalitat». Les diverses maneres de veure el món es classifiquen en la mostra segons les línies temàtiques de l'autor. A part de les naturaleses mortes també s'hi inclouen La Mediterrànea i els seus paisatges; Somiar Déus i els seus retrats i Mitologia de la bellesa amb els seus nus.

És la primera vegada que es poden veure a Mallorca els nus masculins i femenins del fotògraf. «La idea va néixer d'una comanda que Catany va rebutjar», va comentar David Balsells, l'altre comissari de l'exposició. L'autor fotografia, principalment, «el cos masculí». «Persegueix la idea que la fotografia pot sintetitzar els valors estètics del cos», segons Balsells.