Castaño diu que no vendria la seva vida amb Cela «ni per tot l'or del món»

"S'ha dit que quan Cela i vós començàreu la vostra relació, l'escriptor trencà amb l'Illa, amb la família i amb els seus amics d'aquí.
"No sé per què s'ha aixecat aquesta llegenda. Continuava tenint relació amb molts dels seus amics, amb José María Rodríguez Tejerina i la seva dona Agustina, amb Pere A. Serra i Margalida, amb Eduardo Jordá i amb molta gent. A més, Mallorca va ser molt important per a ell, com Madrid, Galícia o la Alcarria. Per ventura va ser Mallorca o algunes persones d'aquí les que trencaren amb ell.

"Se us ha culpat d'aquesta ruptura, per què?
"No ho sé. Al voltant de les persones sempre s'aixequen llegendes. Això és així, sempre ha estat així i continuarà sent així.

"Què ens podeu dir de la història del quadre apunyalat de Miró?
"Aquesta és una història que no té gens de relació amb mi. Per tant, no en puc opinar.

"Hi va haver un Cela abans i després del Nobel, és a dir, abans i després de Marina Castaño?
"Jo el vaig conèixer quatre anys abans del Nobel i no va canviar, en absolut.

"Va canviar, potser, en l'obra? Com analitza la seva trajectòria?
"El meu marit mai no va escriure una novel·la igual que l'altra. Li agradava investigar, innovar. No es conformava mai, sempre volia anar més enllà. I per això va evolucionar. Camilo José volgué revolucionar la manera de novel·lar, i ho aconseguí. D'aquí ve el seu geni i la seva inconformitat amb tot allò preestablert. Detestava el plantejament, nus i desenllaç, li feia riure. Ell era molt més que això.

"Els darrers quinze o vint anys va veure minvada la seva creativitat?
"En absolut. El meu marit era avantguarda, absolutament jove. Si no feia feina, s'avorria. Va escriure fins el darrer dia.

"Es diu que, els darrers temps, vós el deixàveu tot sol amb freqüència.
"Qui ha dit això?

Francisco Umbral.
"Ah, clar, m'oblidava que Umbral vivia a casa! No tenia present la dada.

"Quina opinió us mereix «Un cadáver exquisito»?
"No l'he llegit, però crec haver sentit que és un llibret rosa. Un llibre que, per les referències que en tenc, francament crec que Umbral no l'hauria escrit si el meu marit fos viu.

"Ell era l'amic de Cela.
"Això deia.

"Escriu Umbral: «Pero casi todas las mujeres acaban así. Cuando un macho les aburre acuden a otro macho o se autorrecompensan con el lujo personal».
"Em sorprèn que, en un cas com aquest, no surtin els moviments feministes a dir-hi alguna cosa. És una ofensa a la dona en tota regla. M'ho podeu llegir una altra vegada?

"Necessitàveu un milió diari per viure, com diu Umbral?
"Miri, perdria molt de temps si em dedicàs a desmentir totes les estupideses que es diuen. Que escriguin els necis, per a un públic neci que devora nicieses. És més, el meu marit hauria pogut vendre els seus llibres, els originals, els seus quadres "bé, els que pogué rescatar" a qualsevol institució. Va tenir propostes molt interessants, sobretot d'universitats americanes, però ho va regalar. Va donar els quadres, els llibres... Va fer la seva Fundació per posar-ho tot a disposició de la cultura. Ara tot el que era seu és a la Fundació i d'allà ningú no pot moure res. Ni ell mateix no ho podia fer.