El cantautor Ismael Serrano actua el proper dia 18 a l'Auditòrium

«Componc per no sentir-me sol, no ho faig per remoure consciències»

LAURA MOYÀ.Palma07/05/02 0:00

En els primers anys de la dècada dels noranta, sorgí a Madrid un circuit de bars i cafès amb música en directe. Aquesta aparició va propiciar que nasqués un grup de cantautors dedicats a la cançó reivindicativa, amb lletres mordaces que recordaven, en certa manera, els seus antecessors, aquells que van sorgir vint anys enrere i que denunciaven la situació política del país. Ismael Serrano es trobava en aquest cercle, des del qual es va donar a conèixer. Anys després, el madrileny de Vallecas presentarà a Palma el seu quart àlbum, La traición de Wendy. El vespre assenyalat serà el proper dia devuit.

En el seu últim treball recorre les seves influències de sempre i n'hi afegeix d'altres com les de Sinatra o Blades. Amb ells apareixen també noms com els d'Sting, Clapton, Aute o Silvio en una barreja darrere de la qual diu que el que cerca és evolucionar. «No es tracta d'un treball rupturista, continua sent música que abraça la paraula, la poesia».

Per davant de tot, el cantautor manifesta la seva satisfacció per aquest quart treball dient que «és difícil tenir continuïtat en el món de la música» i que «aquest és el vertader triomf». Sense voler entrar en aspectes com ara la maduresa de les seves lletres, Ismael Serrano destacà que «estic alerta al contingut, vull mostrar el vertader món, amb les seves arestes i les seves ombres, però sempre deixant una finestra oberta a l'esperança». Segons diu, «el món és un lloc que m'encanta. El problema és que les riqueses estan mal repartides. S'ha de crear un altre món diferent, amb una altra globalització més raonable».

Home constant que viu el dia a dia amb intensitat, no dubta a assegurar, quant a la situació actual en la qual viu immersa la societat global, que «les noves lluites estan sorgint ara, però que els seus fronts encara no estan gens clars». Així i tot es rebel·la contra els tòpics que diuen que la joventut està idiotitzada. Per ell, «quan els joves surten al carrer per lluitar contra unes idees establertes demostra que la situació no és així, que es tracta de persones que saben que han de canviar el món».