Set anys després de la mort de Jacint Verdaguer, el Centre
Excursionista de Catalunya inaugura a Ull de Ter, el seu
xalet-refugi, el primer de l'Estat espanyol. Escriu Albert Suñé:
«Com a fruit de la investigació dels aficionats a la muntanya es
publiquen les primeres guies excursionistes d'Artur Osona (1880) i
les dels Pirineus, de Cèsar August Torras (1902). L'excursionisme
influeix directament sobre la producció literària catalana. El
millor exemple és el Canigó, de Jacint Verdaguer (1886). D'altra
banda, la seva activitat excursionista permet al gramàtic Pompeu
Fabra dur a terme la renovació i codificació de la llengua
catalana.
De fet hi havia tot un moviment de grups excursionistes que
celebrà trobades en diferents dates: El Primer Aplec Excursionista
Català, a Poblet, el 1919; el Primer Congrés Excursionista Català
(Lleida, 1911), entre d'altres.
No es pot, doncs, oblidar que Jacint Verdaguer fou un dels
promotors d'aquella activitat esportiva i lúdica, basada en «el
desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra, desvetllat
per la influència de la Reinaixença, que motiva als països
catalans, especialment al Principat», l'aparició d'aquesta
activitat que, anteriorment, només era practicada individualment.
El refugi-xalet d'Ull de Ter porta el segell del modernisme, i es
diria que és quelcom, entre castell de fantasia i temple d'alta
muntanya. Es tracta d'una doble nau formant un creuer, una creu de
les que deim coixes, és a dir, amb un braç més llarg que l'altre.
Les seves grans cobertes preparades contra la neu i els seus
contraforts la fan immune a totes les tempestes. Assentada dins la
seva alta coma, la casa, amb portes d'arc de mig punt i finestes
amb motllures «opus rustica» és una autèntica mostra d'un cert
estil d'arquitectura alpina catalana, dins la via que ens recorda
autors com Cèsar Martinell (Celler Cooperatiu de Pinell de Brai),
Josep M. Jujol (Torre dels Ous), Lluís Muncunill (Masia Freixa)...
Jacint Verdaguer, en els seus textos en prosa, en les seves notes
excursionistes, especialment aquella que va fer a l'Alt Pallars i
que comença així: «Des de Rubió baixàrem a Sant Joan de l'Erm pel
dret, això és, pel camí que hauria seguit un gros penyal que hi
fessen rodolar des de la cima. Tot aquell vessant immens fa
vint-i-cinc anys estava cobert d'avets, com un cap jove de cabells,
que abrigaven la muntanya. Era l'avetar més gran de Catalunya per
sa extensió, i el més notable per l'altura i gruixudària de sos
avets descomunals, anomenats, en tota nostra muntanya, gairebé com
en la Palestina els cedres del Líban; doncs una torbera, com diuen
allà, o un terbolí infernal, que hi passà de deu a onze hores de la
nit, en trencà la gran part...». (Recordam que enguany es commemora
el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, també aquí a Palma,
amb nombrosos actes a la Casa Catalana, alguns d'ells ja
anunciats).
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.