Jacint Verdaguer i Ull de Ter (1909)

De fet hi havia tot un moviment de grups excursionistes que celebrà trobades en diferents dates: El Primer Aplec Excursionista Català, a Poblet, el 1919; el Primer Congrés Excursionista Català (Lleida, 1911), entre d'altres.

No es pot, doncs, oblidar que Jacint Verdaguer fou un dels promotors d'aquella activitat esportiva i lúdica, basada en «el desig de conèixer, estudiar i estimar la pròpia terra, desvetllat per la influència de la Reinaixença, que motiva als països catalans, especialment al Principat», l'aparició d'aquesta activitat que, anteriorment, només era practicada individualment. El refugi-xalet d'Ull de Ter porta el segell del modernisme, i es diria que és quelcom, entre castell de fantasia i temple d'alta muntanya. Es tracta d'una doble nau formant un creuer, una creu de les que deim coixes, és a dir, amb un braç més llarg que l'altre. Les seves grans cobertes preparades contra la neu i els seus contraforts la fan immune a totes les tempestes. Assentada dins la seva alta coma, la casa, amb portes d'arc de mig punt i finestes amb motllures «opus rustica» és una autèntica mostra d'un cert estil d'arquitectura alpina catalana, dins la via que ens recorda autors com Cèsar Martinell (Celler Cooperatiu de Pinell de Brai), Josep M. Jujol (Torre dels Ous), Lluís Muncunill (Masia Freixa)... Jacint Verdaguer, en els seus textos en prosa, en les seves notes excursionistes, especialment aquella que va fer a l'Alt Pallars i que comença així: «Des de Rubió baixàrem a Sant Joan de l'Erm pel dret, això és, pel camí que hauria seguit un gros penyal que hi fessen rodolar des de la cima. Tot aquell vessant immens fa vint-i-cinc anys estava cobert d'avets, com un cap jove de cabells, que abrigaven la muntanya. Era l'avetar més gran de Catalunya per sa extensió, i el més notable per l'altura i gruixudària de sos avets descomunals, anomenats, en tota nostra muntanya, gairebé com en la Palestina els cedres del Líban; doncs una torbera, com diuen allà, o un terbolí infernal, que hi passà de deu a onze hores de la nit, en trencà la gran part...». (Recordam que enguany es commemora el centenari de la mort de Jacint Verdaguer, també aquí a Palma, amb nombrosos actes a la Casa Catalana, alguns d'ells ja anunciats).