La troupe de la Fundació Teatre Principal es trasllada a
l'Auditòrium per oferir el primer gran títol de la seva temporada
lírica, La Bohème, una història d'amor romàntic que aixecarà el
teló el pròxim dia 3 de maig. Que soni la música! Tonadetes i
refileigs que surten dels camerinos, carraspeigs, senyors de
levita, dames recatades o senyoretes de vida alegre. És el París
bohemi del XIX. Comença el primer assaig amb vestuari. «Aquella és
la nostra casa». La frase sona pels passadissos de l'Auditòrium
quan el personal de la Fundació Teatre Principal és interrogat
sobre el canvi d'escenari. Enyorança sense pausa. Al món de
l'òpera, quan es tracta de sortir a escena en un parell de dies, no
hi pot haver lloc per a la nostàlgia perquè tot ha de funcionar a
la perfecció.
A l'escenari, Encarnita Grizón, veterana del Principal, posa
ordre en l'atrezzo, dóna ordres i controla que les ampolles de vi
que beuran els protagonistes contenguin la quantitat justa de
líquid: «I que sobri per si s'ha de reposar». S'adonarà el públic
que al seu interior no hi haurà només un refresc de te? Segur que
no perquè així és el teatre: màgia i il·lusió per a l'espectador.
Miguel Àngel Zapater, un dels baixos més reconeguts d'Espanya, un
altre veterà de la temporada des dels seus inicis com a solista,
continua fidel a Mallorca encara que la seva carrera s'ha enlairat
fa temps: «Sense dubte que vénc si me criden i no tenc un altre
compromís».
Gustavo Porta, tenor argentí que viu a Itàlia, encarna Rodolfo;
mentre acaba de vestir-se, conta que La Boheme és una òpera «trista
per a tots, per als qui l'escolten i els qui la cantam» per la
profunditat dels sentiments que deslliga: amor romàntic del bo.
Transcorre als carrers de París i en un fret i pobre altell on Mimí
i Rodolfo viuen la seva tràgica història d'amor. Porta qualifica el
títol de «meravellós» i destaca la tasca del Principal per «portar
endavant aquest projecte», així com «el treball en els assaigs
perquè cada un anàs trobant el seu rol».
La soprano, Inés Salazar, tan bella com bona cantant, viatja amb
el seu fill, que irromp al camerino per explicar-li una història,
aliè als nervis del dia. L'Auditòrium bull de gent vestida a la
manera del XIX: bolets, levites, cossets, plomes. Les sastresses no
paren, posa aquí un centímetre, eixampla allà. Troben a faltar la
seva sastreria del Teatre Principal. «Encara estam una mica
perdudes», comenten només d'arribar, agulla en mà. No disposen de
molta llum, però es van arreglant. Són fonamentals en el primer dia
d'assaig amb vestuari.
Pedro Fuentes, el tenor mallorquí que durant més de 20 anys
també ha estat porter i adrezzista del Principal, encarna aquesta
vegada un petit paper, el de Parpagnol, un venedor de pepes i
trompetes que ja ha representat en altres dues ocasions: «És un rol
molt curt, però m'agrada molt perquè surt rodejat d'infants»,
explica. El director Xisco Bonnín agafa la batuta. La regidora
demana silenci. Les veus comencen a elevar-se per damunt de les
teulades parisenques de l'escenari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.