Aquest important astrònom anglès va néixer, tal dia com avui de
1891, a Fatfield, Durham. Després estudià al Saint John's College
de Cambridge i les seves investigacions s'orientaren, de forma
especial, en l'elaboració de la hipòtesi de les marors en el que es
refereix a l'origen de la Terra. Mentre que científics com
Helmholtz i Kelvin havien parlat de l'edat de la Terra en desenes
de milions d'anys, Jeffrey es va atrevir a remuntar el començament
del planeta en alguns bilions d'anys.
Però la ciència ha precisat encara més, avui en dia, l'edat de
la Terra. Georg Popp i el doctor Heinrich Pleticha, en el seu
llibre Wir leben seit fünf sekunden, expliquen que «si sobre una
recta representam cent anys de la història de la Terra per un
mil·límetre, hauríem de menester dos centímetres per arribar
retrospectivament al naixement de Crist; devers cinc metres per a
l'aparició del primer ésser humà; als cinc-cents metres acaba l'Era
moderna de la Terra. Si volguéssim assenyalar l'època del naixement
de la Terra en aquesta línia recta, hauríem de retrocedir fins a
trenta quilòmetres, doncs els investigadors calculen, actualment,
l'edat de la Terra en uns tres mil milions d'anys. Si un es posàs a
comptar des del número 1 al de 3.000 milions, invertint un segon en
cada un, es necessitaria comptar, sense interrupció, prop de
noranta-quatre anys. Així i tot, coneixem tan bé les diferents
èpoques de la història de la Terra, que podem fàcilment contemplar
en relativa retrospectiva aquests milions d'anys tan allunyats i
aconseguir una imatge expressiva de la vida en aquella llunyania.
Aleshores tot estava encara en moviment sobre la Terra. On avui
s'aixequen altes muntanyes s'hi estenien, en època relativament
propera a nosaltres, els mars...».
Així, l'estructura de la Terra, vista per capes, ens mostra en
la roca primitiva més inferior les restes de l'escorça terrestre
refredada i no hi descobrim petjades de vida orgànica. Sobre
aquesta capa n'hi ha una segona formada per roques sedimentàries i
són els sediments dels mars o les capes traginades per les
aigües.
Aquí es troben coralls, esponges, mol·luscs i altres formes ja
desenvolupades d'éssers vius. Segueix una altra capa, en el que
anomenen «silurià» i on ens pot sorprendre la deixa fòssil de
vertebrats, peixos amb armadura òssia i crancs gegants de devers
dos metres de llargària, així com animals que semblen coralls i que
han anomenat «graptolits», fa molt temps desapareguts.
Seguim observant els anys de la Terra i així arribam a una època
de clima humit, tropical, que permet el desenvolupament en els
grans aiguamolls d'equisets i falgueres tan grans com arbres. Part
d'això formà carbó i enmig d'aquella abundància vegetal hi hagué
amfibis, insectes i rèptils. Tot plegat ens du al triàsic, amb la
seva capa sorrenca mesclada amb calç de conquilles i poblada
d'ictosaures, saures i marsupials, que passada aquesta època es fan
més i més grans, fins superar, alguns, els trenta metres de
llargària. Però dels dinosaures ja se n'ha parlat molt i també
d'aquelles rates-pinyades gegantines que hem anomenat
«pterodàctils». Amb el terciari entram en l'època moderna de la
Terra, morts els saures, desenvolupats els mamífers i els
marsupials, multiplicades les aus procedents del juràssic.
Aleshores, els insectes fan la conquesta del planeta amb més de
dues mil varietats, mentre que els mamífers van també poblant
estepes, boscos i aiguamolls.
Vendrà el període glacial i al costat del mamut, el rinoceront,
el lleó i l'ós, un home primitiu fa tot els possibles per
sobreviure i salvar la seva nova espècie. Li direm Neanderthal.
Miquel Ferrà i Martorell
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.