Juli Aracil, el mallorquí de Baroja (1911)

A la novel·la esmentada, Baroja ens conta com era la vida dels estudiants universitaris en el seu temps, els comptats doblers que duien a la butxaca, les seves festes i curolles, els moments de passar rusca i també els d'engatar-se, les pràctiques en la sala de dissecció i en els hospitals per a pobres i folls, els idil·lis primaverals i els amors amb aventureres, les bromes i novatades, la crítica del professorat... Altament interessant.

I un dels amics del protagonista és aquest Juli Aracil... «Juli era un veritable fenici; procedia de Mallorca i, probablement, tenia sang semítica. Almanco, si la sang mancava, les inclinacions de la raça hi eren íntegres. Somniava viatjar per l'Orient, i s'assegurava sempre que, de tenir doblers, els primers països que visitaria serien Egipte i Àsia Menor. El doctor Iturrioz, oncle carnal d'Andrés Hurtado, solia afirmar, probablement d'una manera arbitrària, que a Espanya, des d'un punt de vista moral, hi ha dues castes d'individus: el tipus ibèric i el tipus fenici. Al tipus ibèric concedia el doctor les qualitats fortes i guerreres de la raça; el tipus semita les tendències rapaces, d'intriga i de comerç. Aracil era un exemplar acabat del tipus semita.

Els seus avantpassats degueren ser comerciants d'esclaus en algun poble de la Mediterrània. A Juli li molestava tot el que fos violent i exaltat: el patriotisme, la guerra, l'entusiasme polític o social; li agradava el luxe, la riquesa, les joies, i com que no tenia doblers per comprar-les bones, les portava falses i quasi li feia més gràcia allò que és mixtificat que el que és bo. Donava tanta importància als doblers, sobretot, als doblers guanyats que, en comprovar com de difícil és aconseguir-ho, li agradava. Com que era el seu déu, el seu ídol, de donar-se massa fàcil li hauria semblat malament.

Un paradís, aconseguit sense esforç, no agrada els creients; la meitat, almanco, del mèrit de la glòria es troba en la seva dificultat... Una altra de les condicions d'Aracil era adaptar-se a les circumstàncies... Amb el seu sentit previsor de formiga, calculava la quantitat de plaers que es podien obtenir per una determinada quantitat de doblers. Això era una de les seves majors preocupacions. Mirava els béns de la terra amb ulls de tassador jueu... Llegia novel·les franceses d'escriptors mig naturalistes, mig galants; aquestes narracions de la vida de luxe i vici a París li agradaven força...».

És evident que Aracil no és un llinatge d'arrels tradicionalment mallorquines. En trobareu, però, de gent d'aquest cognom, a Mallorca, Menorca i Eivissa, escassa, però, i ben escampada. Tanmateix el relat de Pío Baroja se situa en el segle XIX, més o manco cap al 1888, quan el novel·lista es trobava a la universitat. En aquells dies no n'hi havia d'universitat, a Mallorca, i aquells jovençans que volien fer la carrera de metge havien de ser de bona casa, amb mitjants econòmics, i poder viatjar i anar a viure, un curs rere l'altre, a Madrid, Barcelona o València.