Tal dia com avui, Henry Augustus Rowland (Honesdale, Pensylvannia, Estats Units, 1848), moria a Baltimore, Maryland, famós autor d'un mapa de l'espectre solar en el qual precisava la longitud d'ona d'unes catorze mil línies. Tot havia començat quan Rowland es graduà a l'Institut Politècnic de Rensselaer, el 1870, i allà estant obtingué una feina de professor. Després d'haver fer estudis superiors a Alemanya, fou nomenat primer professor de física a la Universitat Johns Hopkins el 1876, càrrec que encara ocupava tal dia com avui, en morir.
Treballà l'electromagnetisme i es va fer una pregunta que va saber respondre amb tota la transcendència que allò implicava. Es va dir: És possible que una substància carregada elèctricament, quan es mou amb rapidesa, es pugui comportar no com un corrent elèctric, i crear un camp magnètic. Posà, aleshores, el 1876, un experiment per demostrar que així era. Va confegir trossos de fulls d'estany a un disc de vidre, li comunicà càrrega elèctrica a l'estany i va fer girar el disc amb rapidesa. Aquest sistema desvià un imant en la forma característica. La pregunta ja tenia resposta i aquesta era afirmativa. Això pogué definir el fenomen, dues dècades després, en el sentit que un corrent elèctric no és més que una substància carregada elèctricament, en moviment, valgui la cacofonia.
Per altra banda, havent-se fet molt important l'electroscòpia en química i astronomia era necessari perfeccionar-ne les línies i que aquestes es trobassin més prop i a igual distància les unes de les altres. Després de molta feina en aquest sentit, Rowland descobria un mètode per produir les línies de l'espectre en un metall o vidre concau i molt més fines que les aconseguides fins aleshores, quasi unes quinze mil per polsada. El resultat era la precisió, universalment celebrada, per a l'estudi de l'espectre estelar, i més encara quan resultava que el telescopi s'havia convertit en una mena d'ajudant de l'electroscopi. Rowland no guanyà el Nobel però és evident que, com tants altres científics, ha estat una anella de la cadena física que ha conduït a la vida actual, on a cada minut hem de conviure amb l'electrònica, quan hem fet imprescindible en totes les llars tot un seguit d'aparells que xuclen o funcionen mitjançant aquesta energia.
A nivell de reflexió m'agradaria afegir les paraules d'un altre savi i que ens mou a considerar el pacífic treballador de la ciència com el que pot transformar, finalment, la humanitat. «Entre els molts moviments de dubtosa utilitat hi ha, entre d'altres, l'irresistible instint guerrer; la tendència a la peresa; el gust poc sa pel que és tràgic i truculent en la ficció, tal volta per què no ho poden o no ho saben satisfer en la vida real; l'esperança en la fortuna; l'esclavatge més o menys hipòcrita imposat a la dona; l'odi a l'estranger; la tendència a l'explotació econòmica del feble, del beneit o del desvalgut; el culte al que és meravellós; les ganes de creure per no haver de pensar; l'emotivitat inhibidora en els tràngols difícils, quan més importa la serenitat i la perspicàcia; el terror a la mort malgrat les predicacions consoladores de la religió i la filosofia; l'aversió a la lògica científica...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.