Maximilià, emperador de Mèxic (1864)

TW
0

Maximilià, arxiduc d'Àustria, havent acceptat d'esser emperador de Mèxic, s'embarca en la fragata Novara, amb rumb a Amèrica. El viatge, però, té les seves etapes i així, entrava, en primer lloc, al port de Civitavecchia entre les aclamacions i canonades dels vaixells de línia ancorats en la seva badia. Maximilià havia de visitar el papa, això vol dir, rebre la benedicció de Pius IX.

La Ciutat Eterna, ocupada per les tropes franceses, rebia amb entusiasme el que havia d'esser gran aliat de Napoleó III en aquella aventura a l'antic imperi dels asteques. El papa, a la basílica de Sant Pere, celebra una solemne cerimònia i abans de donar la comunió a Maximilià, l'exhorta a satisfer els drets del poble sobre el qual ha de regnar. Dins la nau, un altre cop, va per les costes espanyoles i Gibraltar. Trobant"se en aigües andaluses, el Novara rep la visita d'un falutxo"correu que porta una carta anònima que es tramesa sense la signatura del seu autor. Tanmateix, Maximilià, veient que va dirigida a ell, la vol llegir. Era un temps en què encara no existien les cartes bomba. Així doncs, l'emperador de Mèxic, procedeix a la lectura del document anònim i, tot analitzant el missatge es posa pàl·lid i s'ha d'asseure.

Aquest és el contingut de la carta: «Mèxic queda convertit en un Imperi, i vós, sou proclamat emperador; i això dóna idea d'una manca de vergonya de la qual només Lluís Napoleó és capaç. Tenc un fusell que tira molt dret, i un pols segur, i us puc garantir pel meu honor que podreu comprovar aquestes qualitats tan prompte com trepitgeu, com a usurpador, la terra d'Amèrica. Veniu, i vendreu a caure en les meves mans».

Els que l'acompanyen acabaran fent"li creure que aquest misteri que vós correu és obra d'un boig i que no li han de concedir més atenció. Així, ja més tranquil, durant la travessia, planeja quin ha d'esser el seu gabinet de govern que pensa dividir en una secretaria civil i una altra de militar. El conseller d'Estat serà un belga, Fèlix Eloin, que el rei Leopold ha afegit al seguici. El viatge a través de l'Atlàntic es fa sense novetat i el vaixell arriba a la Martinica primer i a Jamaica després. La reina Victòria de Gran Bretanya havia decretat una calorosa rebuda oficial a l'emperador de Mèxic, canonades de salutació, una marxa excursionista per l'illa on Maximilià i la seva esposa tastaren els cocos, una fruita exòtica que desconeixien, i una recepció a casa del governador Sir James Hope a la ciutat de Port Royal. Encara passaren per l'Havana abans que el vaixell pogués ancorar a Veracruz i pertot arreu, la benvinguda fou factor comú. En tocar terra mexicana ningú no va sortir a rebre'ls. Els pocs pobladors que trobaren en el camí es mantingueren freds i malfiats. De matinada, el seguici va prendre seient en un vagó, enmig d'una estació de ferrocarril que semblava abandonada. Era tot un símptoma de la tragèdia que esperava l'imperial intrús, com era vist per Juárez i els seus homes.