Maximilià, arxiduc d'Àustria, havent acceptat d'esser emperador
de Mèxic, s'embarca en la fragata Novara, amb rumb a Amèrica. El
viatge, però, té les seves etapes i així, entrava, en primer lloc,
al port de Civitavecchia entre les aclamacions i canonades dels
vaixells de línia ancorats en la seva badia. Maximilià havia de
visitar el papa, això vol dir, rebre la benedicció de Pius IX.
La Ciutat Eterna, ocupada per les tropes franceses, rebia amb
entusiasme el que havia d'esser gran aliat de Napoleó III en
aquella aventura a l'antic imperi dels asteques. El papa, a la
basílica de Sant Pere, celebra una solemne cerimònia i abans de
donar la comunió a Maximilià, l'exhorta a satisfer els drets del
poble sobre el qual ha de regnar. Dins la nau, un altre cop, va per
les costes espanyoles i Gibraltar. Trobant"se en aigües andaluses,
el Novara rep la visita d'un falutxo"correu que porta una carta
anònima que es tramesa sense la signatura del seu autor. Tanmateix,
Maximilià, veient que va dirigida a ell, la vol llegir. Era un
temps en què encara no existien les cartes bomba. Així doncs,
l'emperador de Mèxic, procedeix a la lectura del document anònim i,
tot analitzant el missatge es posa pàl·lid i s'ha d'asseure.
Aquest és el contingut de la carta: «Mèxic queda convertit en un
Imperi, i vós, sou proclamat emperador; i això dóna idea d'una
manca de vergonya de la qual només Lluís Napoleó és capaç. Tenc un
fusell que tira molt dret, i un pols segur, i us puc garantir pel
meu honor que podreu comprovar aquestes qualitats tan prompte com
trepitgeu, com a usurpador, la terra d'Amèrica. Veniu, i vendreu a
caure en les meves mans».
Els que l'acompanyen acabaran fent"li creure que aquest misteri
que vós correu és obra d'un boig i que no li han de concedir més
atenció. Així, ja més tranquil, durant la travessia, planeja quin
ha d'esser el seu gabinet de govern que pensa dividir en una
secretaria civil i una altra de militar. El conseller d'Estat serà
un belga, Fèlix Eloin, que el rei Leopold ha afegit al seguici. El
viatge a través de l'Atlàntic es fa sense novetat i el vaixell
arriba a la Martinica primer i a Jamaica després. La reina Victòria
de Gran Bretanya havia decretat una calorosa rebuda oficial a
l'emperador de Mèxic, canonades de salutació, una marxa
excursionista per l'illa on Maximilià i la seva esposa tastaren els
cocos, una fruita exòtica que desconeixien, i una recepció a casa
del governador Sir James Hope a la ciutat de Port Royal. Encara
passaren per l'Havana abans que el vaixell pogués ancorar a
Veracruz i pertot arreu, la benvinguda fou factor comú. En tocar
terra mexicana ningú no va sortir a rebre'ls. Els pocs pobladors
que trobaren en el camí es mantingueren freds i malfiats. De
matinada, el seguici va prendre seient en un vagó, enmig d'una
estació de ferrocarril que semblava abandonada. Era tot un símptoma
de la tragèdia que esperava l'imperial intrús, com era vist per
Juárez i els seus homes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.