Neix l'arquitecte de Hitler (1905)

Tal dia com avui, a Mannheim, Baden, neix Albert Speer, fill i nét d'arquitecte. Els seus pares, casats el 1900, gaudien de bona posició econòmica i pogueren donar a Albert i als seus dos germans una educació en bons col·legis. Malgrat esser un al·lotet feble, que es marejava sovint, fins a perdre el coneixement algunes vegades, destacà a la seva escola com a bon estudiant, essent el primer en matemàtiques. Als disset anys va conèixer Margaretta, que seria la seva esposa. La primavera de 1924 ingressà a l'Escola Superior de Munic i després, l'any següent, a l'Escola Tècnica Superior de Berlín"Charlottenburg, on el 1927 obtindria el títol d'arquitecte. El 1931, ja amb el títol a la butxaca i les primeres feines de la professió, anà a una conferència que donava als estudiants de la Universitat un polític que ja s'havia fet molt popular: Adolf Hitler. Les paraules del que seria gran dictador alemany poc temps després li produïren un gran impacte. El cap del Partit Nacional"Socialista li semblà profètic i així, emocionat, escrivia les seves impressions sobre aquell moment: «Hitler s'havia apoderat de mi abans que jo hagués comprès la magnitud del seu moviment...». Ja dins el partit, tingué la sort d'esser seleccionat com l'arquitecte que havia de reformar la vella seu regional nazi a Berlín i el mateix Hitler, que visità les obres i l'edifici un cop acabat, en va estar molt content. Això va fer que el 1933, ja conquerit el poder pels nazis, fos convocat per Hanke, cap de l'organització regional de Berlín, que li encarregà la reforma de l'edifici on s'hi havia d'instal·lar el Ministeri de Propaganda, essent"ne titular Goebbels, que des d'aleshores protegí el jove arquitecte. El juliol de 1933, hi havia un decisiva trobada entre Speer i Hitler, i aquest, molt actiu en aquells dies, tot preparant el Congrés del Partit Nacional"Socialista, desitjava aixecar grans construccions, començant per un estadi de Nuremberg. Tanmateix l'arquitecte preferit de Hitler era Paul Ludwig Troost, però en morir aquest, Speer n'esdevingué, amb només vint"i"vuit anys, el successor. Així doncs, Speer era ja un instrument de la megalomania constructora del Führer, escenografia monumental i volums faraònics. En el cim d'aquests somnis de grandesa hi havia el projecte de construir la Gran Sala, amb una cúpula que havia de superar els dos"cents noranta metres d'altura. Aquella fidelitat al Führer li valdria, el 1946, que un tribunal especial de Nuremberg el condemnàs, per haver servit a les organitzacions d'una causa tirànica i assassina, a vint anys de presó per tenir culpa provada en tercer i quart graus, és a dir, per «crims de guerra, assassinats i maltractaments en els territoris ocupats o a les tripulacions en alta mar, deportació per a treballs d'esclavatge, assassinat i maltractaments als presoners de guerra...». Speer va estar tancat a Spandau fins el 1966, quan recobrà la llibertat i anà a viure a Heidelberg. Morí a Londres el 1981 a causa d'una hemorràgia cerebral, quan havia participat, poques hores abans, en un debat televisiu de la BBC.