Les nines desaparegudes (1928)

Diu el comunicat: «El dissabte prestaren declaració tots aquests infants del barri i que varen estar jugant a futbol amb la calavera d'una de les nines desaparegudes...». La premsa dels dies, mesos i anys posteriors no diu un mot sobre el resultat de les investigacions de la policia. Sembla que l'assassí o assassins de les nines no sortí mai a la llum i durant molt de temps la por fou senyora d'aquell districte de la gran ciutat. Ja feia molt de temps que el món de la delinqüència s'aprofitava dels infants i així, el 1903, la premsa informava que «un altre servei de la policia madrilenya és la detenció, encara que per poc temps, del famós Bolinas, home de quaranta-sis anys que organitzà la banda més nombrosa, mai vista fins ara, d'infants-lladres, és a dir, composta per més de cent criatures. Els capvespres, en el rerefons de la taverna de Cabastreros, els ensenya l'art de treure carteres de les butxaques dels altres, per a la qual cosa arriba fins al refinament de llimar suaument les puntes dels dits dels seus alumnes, per tal que el gènere sigui capturat més fàcilment. Així, els infants-lladres organitzen una manifestació per demanar la llibertat del seu mestre i, finalment, cauen també en mans dels responsables de l'autoritat...».

La literatura del fulletó de finals del XIX i començaments del XX, la de Ponson du Terrail i tants d'altres, basava part dels seus arguments en el rapte i assassinat de menors, la qual cosa indica una certa freqüència d'aquest tipus de delictes, sobretot en les grans ciutats, com Londres o París. «Un capvespre, la pobre dona deixà el seu fill jugant en el terrat del casal, i dominada per aquesta necessitat de recollir-se i pregar que experimenten les ànimes turmentades, es retirà al seu dormitori i s'agenollà al davant d'un crist de marbre. Així va restar molt temps, pregant i arribà la nit, una nit ennigulada i ombrívola, pròpia de les hermoses costes de l'antiga Armòrica. El vent de la mar bufava amb violència, les ones bramulaven sota els penya-segats. La comtessa se'n recordà del seu fill i dominada per un pressentiment sinistre, anava a sortir del seu dormitori per cridar l'infant i, quan entrà el seu marit... "On és el nin? "Demanà ella apressadament, mentre augmentava la vaga angoixa que estrenyia el seu cor...». Més li hauria valgut vigilar la criatura en lloc de fer tanta pregària. Ja diuen que l'obligació és abans que la devoció.