L'escriptor Antoni Serra és a punt de publicar amb l'editorial
Moll el segon volum de les seves memòries, en aquest cas les
dedicades al seu vessant com a periodista, que, sota el títol d'El
quart poder, fa un recorregut per les seves vivències i
experiències en el món de la premsa gràfica «amb molta ironia».
Després d'un primer tom dedicat a la política apareix aquest segon,
que serà seguit en breu per un tercer de dedicat al seu vessant
d'ecriptor.
"Vós teniu fama de ser un escriptor molt crític. Ho podrem
comprovar aquí?
"Sí, aquest és un llibre molt crític, però també és irònic i
satíric. Jo no em consider un escriptor polèmic, però probablement
hi haurà molta gent que se sentirà ofesa amb aquestes memòries. A
mi això no em preocupa, perquè faig el que crec que he de fer.
"Què voleu transmetre amb aquestes memòries?
"Vull reflectir els canvis que ha patit el món de la premsa i el
meu desencís pel que fa al periodisme actual, i tot això es posa de
manifest en la manera que cont les coses, des dels meus inicis fins
a l'any 1961.
"Quins són els canvis de què tractau al vostre
llibre?
"Per mi s'ha produït un canvi substancial: abans els periodistes
informaven per formar, avui no fan ni una cosa ni l'altra. El
periodista actual té poques possibilitats de cercar-se la vida com
fèiem abans. Les redaccions en la meva època eren més lliures i els
periodistes dúiem una vida més bohèmia.
"En l'època de què parlau existia la censura. No coartava la
vostra llibertat?
"El franquisme ens obligava a fer un periodisme molt més viu per
burlar la censura, fins i tot llançàvem missatges escrivint amb
acròstics. Abans la censura era política, religiosa i social, però
avui dia existeix també una censura, però d'empresa, d'economia i
de moda. Malgrat tot, tenint consciència social eres més lliure
durant la dictadura que ara en una democràcia «reformada». Tot això
és el que intent demostrar, amb humor, però amb duresa.
"No es pot, doncs, tornar al periodisme que practicàveu
vós?
"Actualment el món de la cultura i de la premsa és un món molt
mediatitzat. S'han perdut els espais de premsa, es distreu la
informació i tot s'homogeneïtza en funció de Nord-amèrica, i per mi
això és la mort de l'individu. Crec que ara s'hauria d'inventar un
nou tipus de periodisme, de resistència. El problema és que per
practicar-lo s'ha de renunciar a moltes coses, i ara la influència
i els doblers són elements als quals la gent no renuncia
fàcilment.
"I el prestigi?
"Crec que no és possible tenir prestigi en el món del periodisme.
De tota manera, abans i ara hi ha hagut corifeus del poder i del
món polític als qui es fa creure que sí que tenen un cert prestigi.
A l'hora de la veritat el prestigi està en la feina que fas, i que
aquesta sigui bona. Per mi l'únic vàlid és la satisfacció de la
feina ben feta, i no veig per què no pot tenir prestigi i
reconeixement algú que grena carrers i ho fa bé.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.