El 24 de febrer de 1875 es va inaugurar el primer tram de ferrocarril a Mallorca, era la línia Palma-Inca. Així ho explica l'amic i historiador Nicolau S. Cañellas Serrano: «S'inaugurava la línia, entre l'alegria i la sorpresa popular. Havia costat 2.886.445 pessetes. L'únic suport econòmic de l'Estat serà l'exempció dels drets de la Duana per al material ferroviari importat durant deu anys... Un testimoni de primera mà de la sorpresa i també d'una certa desconfiança dels mallorquins n'és Charles Toll Bidwell, cònsol britànic a les Balears, que transcriu els comentaris que va sentir al seu llibre Les illes Balears, pàg.83: «Acabada la cerimònia religiosa, els capellans i els senyors s'assegueren, molts d'ells per primera vegada en un vagó de tren. "Però que fan tots aquests capellans? "Demanà innocentment un d'aquells curiosos que no havia estat convidat.
"Van a donar l'absolució als morts i als ferits" respongué el seu veïnat. "I els metges, també, per què hi van?
"Ah! Hi van per curar els mutilats!" Fou la resposta.
I un altre: "Jo no crec que funcioni sense mules!" exclamà un pagès fent l'ullet.
"Com pot funcionar?" Digué la seva acompanyant. "No feim foc a la nostra ximenea tots els vespres d'hivern, i ha vist cap de noltros que la cuina parteixi? Tanmateix no m'ho crec.
I un tercer: "No m'enganyaran amb el fum!" Digué molt seriosament un altre pagès. No ens han deixat a cap de noltros acostar-nos al tren. Que t'hi jugues que els muls estan amagats entre les rodes?
Malgrat l'escepticisme que puguin reflectir aquests comentaris, la cosa va anar bé des del primer moment "Segueix explicant Nicolau Cañellas" Un mes després de la inauguració la junta de govern autoritzava la compra de més material mòbil: 2 locomotores i 10 cotxes. Els diaris de l'època reflecteixen l'entusiasme amb què es rep el tren: afluència massiva de viatgers, publicació de glosats i romanços, tots els pobles demanen el ferrocarril, els terrenys que voregen la línia d'Inca han pujat de valor...». Unes imatges gràfiques de l'esdeveniment són els gravats de la revista La Ilustración Española y Americana que ens mostren les estacions, més enllà del pont de la Porta Pintada, a les quals s'arriba travessant un arc triomfal de triple entrada ogival, com era la moda del romanticisme. L'arc és ple d'emblemes i banderes. També, tot abanderat, apareix l'edifici de viatgers i més enllà, la carbonera i el taller. Un altre arc triomfal sobre les vies, aquest proveït de grans cortinatges, banderes, banderins i l'escut de Mallorca. Públic nombrós. Personatges amb levita i capell de trona. Pagesos i proletaris. Dames i cavallers. Barrets i capells de pagès. Convidats il·lustres en els seus seients. Moltes garnaldes de murta i llorer. Al fons les muntanyes... i tota una aventura. I per què la primera línia fou la de Palma a Inca. L'enginyer Eusebi Estada, pare de tot el projecte, ho justificava amb aquestes paraules, tot referint-se a la ciutat d'Inca: «Es pot assegurar que no hi ha cap altra població que ens pugui oferir un comerç més actiu. Malgrat aquesta gran diferència de població (Inca només tenia 6.026 habitants, Llucmajor 8.742 i Manacor, 12.586), Inca posseeix tres diligències que fan un viatge d'anada i tornada mentre que Manacor i Felanitx només en tenen una i prou...».
<alig= right>MIQUEL FERRÀ I MARTORELL
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.