Mor a Roma Miguel Molinos, teòleg místic aragonès, nascut el
1640 i que es va fer molt conegut amb la seva doctrina entorn de la
inutilitat de les pràctiques exteriors de la religió per a les
ànimes santes unides perfectament amb Déu, coneguda amb el nom de
«quietisme» i continguda en la seva famosa Guia espiritual. El
«quietisme» ve del mot llatí «quies», descans, i amb altres
paraules seria la doctrina mística que fa consistir la perfecció
cristiana en l'amor de Déu i la inacció de l'ànima, sense obres
exteriors.
Aquesta doctrina va tenir seguidors en diferents èpoques, i
Molinos, amb la publicació del seu llibre ascètic, en què
idealitzava la religió fins el punt de fer-la imcomprensible per la
població vulgar, creà amics i enemics. Aquestes doctrines foren
adoptades a França per madame de Guyon i també per François de
Salignac de la Mothe, més conegut com Fénélon, arquebisbe de
Cambrai i autor de dues grans obres, les Aventures de Telémac i
L'Educació de les joves (1651-1715. Es toparen, però, amb un mal
adversari, no menys important en el món de les lletres, Jacob
Benigne Bossuet, bisbe de Condom i Meaux, que havia nascut a Dijon
el 1627. Potser fou l'orador sagrat més notable de França i els
seus Sermons a ixí com les seves Oracions funeràries es compten
entre els més celebrats monuments de l'eloqüència religiosa.
Nomenat preceptor del Delfí, va escriure per al seu deixeble un
Discurs sobre la història universal i Una política treta de les
Sagrades Escriptures, on defensava el dret diví dels reis (absurda
teoria). En la seva obra sobre les Variacions de les Esglésies
protestants historiava amb rigor aquesta etapa del passat, però no
sempre imparcial. Va combatre el «quietisme» fins al final de la
seva vida, que s'esdevingué el 1704.
Però qui realment tallà d'arrel la doctrina de Miquel Molinos
fou el papa Innocenci XI, que el 1687 la condemnà. I la condemnà
novament Innocenci XII el 1699. Tanmateix, aquesta és la mística de
l'anonadament de la voluntat per tal d'unir-se a Déu en
contemplació passiva. La renúncia de la lliure activitat de la
voluntat humana la trobarem, però, en el budisme, l'hinduisme, el
misticisme grec i les cristiandats oriental i occidental, com fou
el cas dels seguidors d'Abelard, els begards, els beguins, Eckhart,
els il·luminats...
A més de Jeanne-Marie Guyon, ja esmentada, hi destacà per la
seva propaganda François Lacombre. L'Evangeli de Jesucrist, malgrat
totes aquestes tendències, és més dinàmic i envia els seus
deixebles a predicar, ajudar el germà proïsme allà on es trobi i
aprofitar el temps per salvar cossos i ànimes. És allò que es diu
vulgarment: «Qui vulgui nedar que es banyi el cul».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.