Un llibre retrata la convivència de «Mallorquins, estrangers i forasters»

Basat en «un nombre elevat d'entrevistes antropològiques», l'estudi mostra quina ha estat l'acceptació dels estrangers, «des de l'arribada de George Sand i la mala acollida que li donaren, a les visites de l'Arxiduc, l'estada de Robert Graves i els diferents grups d'artistes i grups d'intel·lectuals que visqueren a Deià». Amb aquest estudi, Waldren, responsable juntament amb el seu marit del Museu Arqueològic de Deià, ha volgut posar de manifest «quina és la història social del poble i demostrar que la cultura és una cosa molt complicada i poc exacta».

Waldren, que arribà a Deià com a turista i que s'hi acabà establint i formant la seva pròpia família, creu que el cas de Deià és extrapolable a altres llocs, com ara Valldemossa o Puigpunyent, «si bé cada poble té la seva història».

L'antropòloga, amb aquest investigació, arriba a la conclusió que «les relacions entre estrangers, forasters i illencs no són tan bones com ho haurien de ser, perquè encara hi ha mallorquins que no accepten aquestes interrelacions». Waldren considera que «la coexistència és possible, tenint els mateixos valors», i afegeix que «tots els que vénen a l'Illa cercant sol, platja, tranquil·litat, inspiració o qualsevol altra cosa, aquí ho troben».