Luis Mateo Díez és un dels escriptors més reconeguts de l'Estat
espanyol. Ha estat distingit amb el premi Nacional de Literatura
(1987) i amb el premi Nacional de Narrativa (2000), entre altres, i
des de fa dos anys és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. El seu
vessant més conegut són les novel·les històriques i, per això, ahir
participà en el cicle de conferències sobre aquest gènere que
organitza Sa Nostra, en el qual llegí un conte. L'escriptor lleonès
exposà al Centre Cultural palmesà les Reflexions sobre la meva
obra, i explicà a Diari de Balears les característiques del seu
pròxim llibre, El oscurecer.
"Una vegada declaràreu que la novel·la purament entretinguda
no serveix per a res. Quina és la seva funció?
"Crec que en la societat actual hi ha moltes sol·licitacions i
entretenir-se és una actitud pobra. L'art ha de fascinar o
pertorbar i una bona novel·la ha de crear un contrast entre allò
que vius i allò que, en llegir-la, pots viure.
"Per què serveix la narrativa històrica?
"Bàsicament, per no perdre la memòria i per lluitar contra l'oblit.
És importantíssim que l'home deixi constància d'allò que viu. Hem
arribat a un punt en què el present no existeix i només hi ha
passat i futur, i convé saber d'on venim i no permetre que el futur
ens caigui damunt sense poder-lo assimilar.
"De què tracta «El oscurecer»?
És la història d'un ancià que ha perdut la memòria i que vol tornar
al seu poble natal. És un relat sobre l'etern retorn i tot allò que
es perdé a les províncies en la postguerra espanyola, però no és
una novel·la costumista. Com sempre, situu l'acció en ciutats
imaginàries on tot és possible i no he de lligar-me a res de
concret.
"Com definiríeu el segle XX?
"Un segle de moltes pèrdues, de valors, sensibilitats, maneres de
viure, etc. No crec que això sigui negatiu, sinó que n'hem de tenir
consciència. El cert és que el món ha canviat tant, que tinc la
sensació d'haver nascut a l'Edat Mitjana.
"La vostra primera publicació fou «Memorial de hierbas», un
recull de contes. En tornareu a escriure?
"El conte és el gènere literari més complex i, per això, gairebé no
en public. En deu anys només n'he escrit tres, un dels quals és El
cielo enfermo, que llegiré a Sa Nostra, perquè em sembla que ho dec
a tots els meus amics mallorquins, que són molts.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.