Luis Mateo Díaz: «Tot va tan aviat, que em sembla que vaig néixer a l'Edat Mitjana»

"Una vegada declaràreu que la novel·la purament entretinguda no serveix per a res. Quina és la seva funció?
"Crec que en la societat actual hi ha moltes sol·licitacions i entretenir-se és una actitud pobra. L'art ha de fascinar o pertorbar i una bona novel·la ha de crear un contrast entre allò que vius i allò que, en llegir-la, pots viure.

"Per què serveix la narrativa històrica? 
"Bàsicament, per no perdre la memòria i per lluitar contra l'oblit. És importantíssim que l'home deixi constància d'allò que viu. Hem arribat a un punt en què el present no existeix i només hi ha passat i futur, i convé saber d'on venim i no permetre que el futur ens caigui damunt sense poder-lo assimilar.

"De què tracta «El oscurecer»? 
És la història d'un ancià que ha perdut la memòria i que vol tornar al seu poble natal. És un relat sobre l'etern retorn i tot allò que es perdé a les províncies en la postguerra espanyola, però no és una novel·la costumista. Com sempre, situu l'acció en ciutats imaginàries on tot és possible i no he de lligar-me a res de concret.

"Com definiríeu el segle XX? 
"Un segle de moltes pèrdues, de valors, sensibilitats, maneres de viure, etc. No crec que això sigui negatiu, sinó que n'hem de tenir consciència. El cert és que el món ha canviat tant, que tinc la sensació d'haver nascut a l'Edat Mitjana.

"La vostra primera publicació fou «Memorial de hierbas», un recull de contes. En tornareu a escriure? 
"El conte és el gènere literari més complex i, per això, gairebé no en public. En deu anys només n'he escrit tres, un dels quals és El cielo enfermo, que llegiré a Sa Nostra, perquè em sembla que ho dec a tots els meus amics mallorquins, que són molts.