«Els rastres de l'alfabet» mostra a l'origen i evolució de les lletres

El Casal de Cultura de Binissalem acull l'exposició des d'avui i fins al 24 de febrer

Comentari de Sant Jeroni del segle VII escrit en lletra uncial.

Iolanda PericàsPalma31/01/02 0:00

El Casal de Cultura de Binissalem, Can Gelabert, acull aquesta nit la inauguració de la mostra Els rastres de l'alfabet. Escriptura i art, comissariada per Ferran Bach i Robert Berkel, que es podrà veure en aquest espai fins al 24 de febrer. L'exposició, que ja es va poder veure a la sala d'exposicions de l'Ajuntament d'Andratx el març de l'any passat, fa una mena de recorregut per la història de l'escriptura, en concret repassa l'evolució gràfica de les lletres, des dels seus origens "escriptura cuneïforme" fins als llenguatges actuals. Estructurada entorn de tres àmbits: històric, gràfic i artístic, la mostra analitza diferents aspectes relacionats amb una de les eines de comunicació més antigues. D'aquesta manera, l'exposició presenta en primer lloc l'evolució històrica de l'escriptura. En segon lloc analitza l'evolució de l'alfabet llatí, el més utilitzat arreu del món, i en tercer lloc mostra la relació de lletra i escriptura amb l'art contemporani.

Pel que fa a l'apartat històric, aquest està dividit en deu etapes que, a través de diferents elements, recreen els diferents estadis de l'evolució de l'escriptura, des de les inscripcions cuneïformes fins als diferents tipus d'escriptura utilitzats a l'edat mitjana. Aquestes diferents fases s'il·lustren amb diverses mostres que permeten comprovar l'evolució de l'escriptura. D'aquesta manera, a l'exposició hi trobam una inscripció cuneïforme del palau de Singsaid de Mesopotàmia, un escarabeu egipci amb mostres de jeroglífic procedent d'Eivissa, un askos zoomorf amb forma de gall i inscripcions púniques, un encenser amb inscripcions gregues de Randa, i diversos manuscrits amb mostres de diferents cal·ligrafies.

La majoria de les peces que il·lustren aquest primer apartat formen part de diferents museus històrics i col·leccions privades de l'àrea catalanoparlant. Així, a la mostra es poden veure peces procedents del Museu de Mallorca, el Museu de l'Església de Mallorca, el Museu Arqueològic d'Eivissa i Formentera, l'Arxiu del Regne de Mallorca, la col·lecció Serra o la biblioteca de l'Abadia de Montserrat, entre d'altres. La segona part de la mostra resumeix els canvis dels signes escrits, és a dir, analitza l'evolució des dels primers pictogrames fins a les lletres de l'actual alfabet llatí. D'aquesta manera, el visitant pot veure com des del pictograma que representava un bou s'ha arribat a la lletra A, des del símbol d'una onada hem obtingut l'M, o com la figura d'un ull ha donat lloc a la lletra O.

El tercer àmbit analitza la relació entre l'alfabet, o més concretament el fenomen de l'escriptura, amb l'art contemporani: com els artistes han incorporat els caràcters tipogràfics com a elements integrants de les seves obres. Alguns artistes han utilitzat les lletres i paraules com a mode d'expressió pictòrica, mentre que d'altres s'han servit de la seva simbologia abstracta per representar l'evolució de la civilització humana. En aquest darrer apartat es poden veure obres de diferents artistes mallorquins com Maria Carbonero, Ramon Canet, J. Manuel Menéndez Rojas, Pep Canyelles i Josep Maria Sirvent, totes procedents d'Edicions 6a Obra Gràfica.