festes populars

El pi de Ternelles uneix la força pollencina

Com mana la tradició, la davallada de l'arbre pels estrets carrers de Pollença no va ser feina fàcil

Mar ComínPollença18/01/02 0:00

Pollença es va abocar, un any més, en la popular festa del pi de Ternelles. Tots a l'una, els pollencins varen aconseguir davallar l'arbre des de la finca de Ternelles fins a la plaça Vella, al cor del poble, on els joves més atrevits intentaren pujar-hi. La jornada festiva es va iniciar a mitjan matí, quan els pollencins s'aplegaren a la plaça de l'Almoina per pujar junts cap a Ternelles, on els esperava el pi. L'arbre havia estat tallat feia una setmana per un grup d'homes del poble. Un pic finalitzada la tasca, el grup d'esporàdics llenyataires va coincidir a assenyalar que amb prop de 19'60 metres de llarg i amb un tronc més o menys recte, el pi de Sant Antoni d'enguany era un bon pi.

I allò cert és que ahir «el bon pi» es va portar bé. I tal com marca la tradició, davallar-lo pels estrets carrers de Pollença fins a la plaça Vella no va ser feina fàcil. Al cap i a la fi, en això consisteix la festa. A Ternelles, pacient devora l'arbre, els esperava el berenar. Gentilesa de l'Ajuntament, el menjar era pa amb oli i arengades. Tractant-se de Sant Antoni, tampoc no hi faltaven botifarrons, sobrassada ni mesclat, la beguda amb què els pollencins reguen totes les festes. Amb la panxa plena, a mitjan capvespre es va iniciar el davallament del pi cap al poble. Il·luminat pel sol, però no per això sense fred, l'itinerari de l'arbre pels carrers de Pollença va transcórrer entre una gran festa.

Els carrers de la localitat eren plens de gom a gom. Uns miraven, el altres animaven i alguns afegiren la seva força al trasllat del pi. El recorregut transcorria entre aturada i aturada, rialles, bromes i els ja clàssics crits per reivindicar beguda al so de «volem mesclat». Després d'hores de feina i ja de nit, el pi va arribar a la plaça Vella. Una vegada allà, el motor humà que vetlà pel seu trasllat va fer ús de les seves darreres forces per aixecar-lo. Un pic dret, els més atrevits provaren de pujar-lo per aconseguir el gall que en penjava de la punta. Quan al gall ja tenia propietari, Pere Mercè, la festa es va anar desinflant i, ja de nit, a la plaça Vella només el pi recordava la bauxa. En una celebració menys multitudinària i més infantil que la de Pollença, els mollers també varen celebrar la seva Festa del Pi. L'arbre hi va arribar per mar des de Formentor.