L'últim combat de Cherniakhovski (1945)

Tal dia com avui, el front dels exèrcits del mariscal Ivan Danilovich Cherniakhovski avança cap a les fronteres de Prússia oriental. Llavors, el segon front de Bielorússia, comandat per Zhukov, llança un demolidor atac frontal que Talenski bateja amb el nom de «cop de destral» (rasseka-iutchi oudar) i en un moviment sobre les forces del general alemany Raus, les fa fugir. Desorganitzat així el front del Tercer Reich, els homes de Cherniakhovski conquesten Tilsitt, ciutat prussiana, la mateixa on Bonaparte i el tsar Alexandre I signaren el tractat de pau. La guerra s'acostava a la seva fi, poc a poc, però inevitable. Altre vegada un clixé napoleònic. El mariscal atacava els nazis en el sector d'Eylau, el mateix on els bonapartistes havien establert batalla amb els soldats russos de Benigsen. Com explica l'historiador Mariano Fontrodona, «després de trencar el pany defensiu alemany, darrere del canal de Mazuria, un botí quantiós va caure en poder del Tercer Front de la Rússia Blanca: quaranta-dos mil vehicles de tota mena, quatre-cents carros de combat, cinc-centes motocicletes, cinquanta autometralladores, un milió d'obusos. Però Cherniakhovski, humaníssim i comprensiu amb els seus soldats, esdevenia més i més dur amb l'adversari, a mesura que la guerra entrava en la seva darrera etapa. Potser perquè era jueu i coneixia ja els espantosos sofriments de la seva raça sota la crueldat nazi. Els combatents soviètics havien descobert el camp de concentració de Maidanek, inversemblant factoria de la mort, a tres quilòmetres de Lublin... Des d'aleshores, milers de soldats russos i centenars d'oficials eren autoritzats per a visitar aquell sinistre indret...».