TW
0

El peix ja és tot venut. Som al cor del Nadal i tot el que s'havia d'estrenar ja s'ha estrenat. Així, per allò de no aturar l'habitual flux de novetats, arriben aquests dies alguns títols residuals que cobreixen la quota d'estrenes, però que no fan ombra als grans noms propis de les vacances. És a dir, Harry Potter, El senyor dels anells i alguna més. Per cert, posats a triar, l'al·lucinant aventura a la Terra Mitjana de Tolkien li dóna quinze voltes al fat aprenent de bruixot de l'escola Hogwarts. Però anem per feina i parlem de les dues novetats de la setmana.

Són dues estrenes ben diferents i gens menyspreables. La primera és, potser, més sectorial. Es tracta de La mugre y la furia, una pel·lícula basada en el mite punk dels Sex Pistols i el seu carismàtic líder, Sid Vicious. Un film a mig camí entre el documental i la ficció que s'endinsa en el fenomen del punk com a cultura musical i social, a la vegada que recull testimonis dels protagonistes i exhibeix algunes mostres del seu talent artístic, sempre extremat i provocador.

L'altra novetat d'aquesta setmana de Cap d'Any és Italiano para principiantes. Un petit film social danès rodat segons les normes del Dogma dictades per Lars Von Trier. Es tracta de veure com es relacionen tot un seguit de personatges ben diferents i units únicament per l'aprenentatge d'un nou idioma aliè a la seva cultura original. En aquest cas, italià per a danesos. El director del film, Loren Scherfig, va anar fent el guió sobre la marxa, segons les mateixes actuacions dels intèrprets, que tingueren una gran llibertat per crear els seus personatges. Uns actors, d'altra banda, totalment desconeguts per aquestes latituds.

I això és tot pel que fa a les novetats, però no vull tancar la secció sense abans incloure una recomanació que m'agrairan aquelles persones que encara no han vist El hijo de la novia. No és una estrena, però sí una de les millors pel·lícules d'enguany, que no estarà gaire a ser substituïda. És una errada no veure aquest film que reconciliarà els espectadors més escèptics amb el cinema en estat pur. Aquell cinema que parla de sentiments sense sentimentalismes. El que conta històries sense artificis. El cinema convertit en art casolà i universal a la vegada.