La instantània

Durant tot el dia l'home ha anat preparant els dolos, una pasta fina que, a mesura que anava omplint, doblegava amb esment. Llavors arribava el moment de fregir: la gran paella plena d'oli roent que, al contacte amb la frescor de la pasta, disparava perilloses gotetes d'oli. Les espècies, els pinyons, la mel, l'almívar, l'aigua de roses... Tot perquè la diversitat de dolos no esdevingui embafadora. El ramadà és el novè mes del calendari musulmà, durant el qual es fa el dejuni del mateix nom. De dia no s'ha de menjar, ni beure, ni perfumar-se ni tenir relacions sexuals. Només està permès trencar-lo per qüestions de salut, per una guerra santa i pocs casos més. Així que passa el dia la gent camina un poc esmaperduda, silenciosa i sense ganes de bromes. Les taules dels cafès estan buides, només hi ha algú assegut esperant que passi el temps. Flaires de les cuines "de cases particulars o de restaurants" omplen l'aire tot revoltant els estómacs buits. Una hora abans de pondre's el Sol es cobra l'animació, amb la gent que se'n va de pressa cap a casa. Allà, amb la família al complet, sense pressa es començarà un àpat que, amb intermitències, podria durar tota la nit. La gent menja i beu, llavors omple els carrers i les taules dels cafès. Amics i coneguts van de casa en casa i tot és moviment. El pastisser va desfent el munt de dolos que amb tanta cura ha anat elaborant durant el dia. Les botigues resten obertes fins a les tantes.