Neix Friedrich Schiller (1759)

Neix a Marbach (Würtemberg) el gran escriptor, poeta, tràgic i historiador alemany Johann Cristoph Friedrich von Schiller, que en tenir catorze anys i per imposició de son pare, antic oficial de l'exèrcit, ingressà a l'Acadèmia militar d'Stuttgart, on es graduà en medicina. El seu temperament exaltat, idealista, revolucionari, inspirà les seves obres i així, en estrenar el drama Els bandits (Die Räuber) a Mannheim, el 1782, una obra que contenia molt dures crítiques contra la societat, fou detingut i empresonat pels seus superiors. Aleshores, Schiller abandonà la milícia i seguí amb les seves idees que vessà sobre altres peces dramàtiques com La conjura de Fiesco a Gènova (Die Verchwörung des Fiesko) i Intriga i amor (Kabale und Liebe). Top plegat el va fer passar fam i privacions, misèria i el menyspreu per part de les institucions polítiques. Això canvià el 1783, quan el nomenaren dramaturg del teatre de Cort de Mannheim. En aquesta època compongué la seva famosa oda A l'alegria (An die Freude) i la seva popularitat va créixer ràpidament. Les seves obres de teatre són tragèdies notables de significat filosòfic, poemes d'idealisme ardent. Amic i admirador de Goethe, n'era tot just el caràcter contrari. Home de seny, sistemàtic, creà personatges convencionals però vàlids i alliçonadors. Abundava en originalitat i imaginació i el seu estil era, de vegades, declamatori, però sempre admirablement harmoniós. Notable és el vigor de la seva trilogia Wallestein, on el rigor històric no desdibuixa el verisme de l'acció ni les reaccions psicològiques. Potser el seu drama romàntic més valuós sigui La doncella d'Orleans (Die Jungfrau von Orleans), on l'heroica figura de Joana d'Arc apareix tractada amb admirable serenitat. Té la difícil fórmula d'unir l'esperit femení i l'esperit guerrer, el misticisme i la humanitat. Schiller morí el 1805, és a dir, als 46 anys, quan encara hauria pogut produir molt.