El pare Batllori exercí de mestre de Monti-sion de Palma als anys 40.

El pare Batllori exercí de mestre de Monti-sion de Palma als anys 40.

Mireia BalashPalma05/11/01 0:00
TW
0

Miquel Batllori i Munné és conegut pels seus nombrosos treballs sobre Ramon LLull i el llegat de la història i la cultura catalana a Europa en els darrers vuit segles. Però, abans de tot, és Pare jesuïta i ha exercit de mestre a diverses escoles, com la de Monti-sion de Palma, a més d'investigar teologia a centres com l'Institut Històric de la Companyia de Jesús de Roma. Des de 1994 és Doctor Honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (UIB). A finals d'octubre va oferir una conferència sobre els seus records de la Mallorca on visqué durant els anys quaranta encetant els actes del 50è aniversari de l'Estudi General Lul·lià. El pare Batllori revelà a Diari de Balears algunes de les característiques d'aquella Illa que ell recorregué fa seixanta anys i que ha anat recuperant en els seus constants viatges.

"Per què vinguéreu a fer feina a Monti-sion el 1941?
"Durant aquells anys tenia problemes amb els jesuïtes. Jo mai no vaig deixar de ser catalanista i sovint criticava els jesuïtes catalans perquè no s'havien renovat com els de la resta d'Europa. Em van acusar de separatista i em van enviar aquí a l'escola palmesana de Monti-sion a fer de professor.

"Què més vàreu fer a Mallorca durant els anys que hi fóreu?
"Com que només donava classes al matí, tenia totes les horabaixes lliures i vaig aprofitar per estudiar manuscrits de Ramon Llull que hi havia a l'escola, que en aquells època allotjava la Biblioteca provincial. També vaig fer investigacions sobre alguns jesuïtes mallorquins, com el pare Pou.

"Com fou la vostra primera relació amb la cultura mallorquina?
"La veritat és que meravellosa, com ho continua sent ara. En aquella època els catalans estaven molt ben vistos aquí i hi havia un corrent d'artistes entre Catalunya i Mallorca. Recordo que fèiem força reunions a casa del poeta Guillem Colom i més d'una vegada hi havia coincidit amb el també poeta Carles Riba.

"Hi havia bons lul·listes a Mallorca aleshores?
"Jo crec que n'hi havia de molt bons, com en Miquel Obrador o en Salvador Galmés, però quedaven moltes coses per fer. Avui dia, gràcies a estudiosos com Joselyn N. Hilgarth, autor del recent llibre El lul·lisme en la França del segle XIV, la situació ha millorat moltíssim.

"Quines diferències trobau entre les dues cultures?
"He vist que a la Mallorca d'avui hi ha un millor coneixement tècnic de la llengua, però no més ús que en els anys quaranta. Per sort, es manté l'interès per la cultura balear i l'espanyola, i crec que això és imprescindible per continuar tirant endavant.