«La Seu perdé una intervenció de Miró, seria un error perdre Barceló»

El bisbe presentà els darrers projectes i parlà de l'actuació de l'artista felanitxer

S'estan restaurant les dues torres majors de la façana principal.

Assumpta BassaPalma28/09/01 0:00

«La Seu va perdre l'oportunitat de tenir una intervenció de Joan Miró. Seria una errada que passàs el mateix amb l'actuació de Miquel Barceló». Així es manifestava el bisbe, Teodor Ubeda, en el marc de la presentació de la memòria 2001-2002 de la catedral de Mallorca i dels darrers projectes. La intervenció a la catedral per part de l'artista felanitxer Miquel Barceló ha estat polèmica des del primer moment en què es va conèixer la notícia. «És normal que qualsevol intervenció en una catedral gòtica sigui jutjada diversament. Que una actuació d'aquest tipus no fos contestada em semblaria inversemblant». Així opinava el vicepresident del capítol, Juan Darder. Per la seva banda, mossèn Pere Joan Llabrés, delegat de patrimoni, comentava que «Barceló s'ha mostrat molt receptiu a totes les indicacions que se li han fet de caràcter religiós i litúrgic».

En principi es va parlar d'una intervenció a les gàrgoles, a la capella de Sant Pere i als vitralls d'aquesta. El que es volgué deixar clar és que a hores d'ara no hi havia cap projecte damunt la taula, si bé l'artista hi havia fet feina aquest estiu a Itàlia i que ben aviat, abans de final d'any, ja es podria presentar. Una de les altres qüestions que es volgueren aclarir és que tampoc no es pot parlar de doblers sense tenir un projecte concretat i que «s'han desmadrat les xifres. Fins i tot es parlava de 2.000 milions de pessetes. Creim que Barceló no demanarà xifres astronòmiques ja que és conscient que farà un treball per Mallorca».

Si el projecte es du finalment a terme, serà finançat per empreses privades i el que es pugui aportar des de la UIB, la Conselleria de Cultura i la de Turisme. «Si es planteja des d'aquest finançament el Capítol no hi posarà obstacles», explicaven els canonges. ARCA va enviar als canonges una carta en què demanava que la intervenció de Barceló fos respectuosa amb el passat. La carta ha estat contestada per Llabrés manifestant que en tot moment es tindrà en compte el caràcter històric de l'edifici i que sempre s'ha prioritzat «la conjunció entre la funció litúrgica i la bellesa artística i la simbologia cristiana que la Seu ha d'oferir».

Ahir es va presentar la II Memòria de la Catedral, que recull les activitats de la Seu des de l'1 d'octubre del 2000 fins ara. En el mateix acte es varen donar a conèixer les principals obres que o bé estan en marxa o s'hi posaran en el 2002. Així, es parlà de la restauració, començada el juliol, de les dues torres majors de la façana principal i es preveu que les obres durin un any. Un altre projecte important és el de la restauració de les campanes de la Seu, per a la qual el Capítol ha triat l'empresa Valenciana 2001. Es tracta de recuperar el so original de la col·lecció. La restauració d'una arqueta islàmica del segle XII de fusta recoberta d'ivori i exposada al Museu és un dels altres projectes que es desenvoluparà el mes d'octubre a Madrid.