TW
0

El tenori mallorquí o ses aventures de'n Vergueta i n'Amaga Cantons de Jordi Martí Rosselló, es Mascle Ros, tornarà a representar-se al Teatre Municipal els propers dies 29 i 30 d'octubre. L'obra, escrita a principis de segle, es va recuperar per a l'escena en el 99, adaptada per l'escriptor Gabriel Janer Manila, i des de llavors no s'havia repetit l'experiència. Tornaran a ser cares prou conegudes les que aquest any duran a l'escenari la paròdia mallorquina del clàssic de Zorrilla. Polítics, periodistes i gent del món de la cultura es convertiran en actors per un dia. Alguns s'ho passaren tan bé en la darrera ocasió que tornen a repetir personatge. És el cas de la delegada de Govern, Catalina Cirer i del batle de Palma Joan Fageda, en els papers de mare priora i en el d'Abad Gil, respectivament.

Qui es ficarà en la pell de'n Vergueta serà el recent director del Conservatori Superior, Miquel Estelrich mentre que al director general d'Interior del Govern, Antoni Torres, li correspondrà el paper d'Avellana o sigui el porter de la Sala. Altres polítics que estaran en el Tenori mallorquí són Sebastià Serra que farà de sereno. Per la seva banda, Rafel Estaràs, dels Valldemossa, tindrà el paper de mestre Sec i Rosa Bueno, de la federació de veïns, el de Mare Tornera.

Tot apunta que en aquesta nova representació la ironia i la comicitat tornarà a ser la nota dominant. Els personatges creats per es Mascle Ros tenen una equivalència amb els personatges del Tenorio i els diàlegs es caracteritzen per la ironia. El vestuari serà el mateix de l'anterior representació, un vestuari totalment esperpèntic, anacrònic i que juga amb el color, teles modernes que recorden els vestits de l'època però des de la ironia. Els vestits han estat dissenyats per Pau Fornés. El director serà Adolfo Díez i els ajundants Rolando Gómez i Esperanza Barceló.

Es Mascle Ros (1891-1973) fou escriptor i periodista. Enfrontat amb Joan March Ordinas, fou processat i desterrat de Mallorca el 1919. En el 23 tornà a Mallorca. La seva obra literària, de caràcter marcadament populista, assolí una gran popularitat a causa del to satíric i anticlerical i de l'elecció de temes relatius a l'actualitat política i a personatges coneguts a Mallorca. El Tenori mallorquí és una de les seves obres més populars.