Les empremtes de la cultura andalusina a Espanya són tan
profundes i evidents com els seus tresors artístics, l'abundància
de paraules àrabs a les seves llengües o les manifestacions
musicals, poètiques i agrícoles de la cultura actual. Afegit a tot
això, però, també hi ha una herència més immaterial i subtil. Es
tracta d'una herència més etèria i invisible, un llegat de sons,
d'olors, d'imatges, de sabors i d'espais. L'herència del món dels
sentits.
La fundació la Caixa inaugura demà una exposició dedicada a
acostar de forma intuïtiva i sensorial al visitant tota aquesta
herència. Sota el títol de Les aromes d'al-Andalus ofereix un
recorregut pel bigarrat món de les seves olors. En un recorregut
imaginari a través de la recreació dels enclavaments més importants
d'una ciutat andalusina, el visitant se sentirà envaït per olors,
perfums i essències que retraten la que fou en el seu temps la
societat més avançada d'Europa. Les aromes d'al-Andalus mostra
paral·lelament a tot aquest món sensitiu, les claus de la dimensió
econòmica i social del comerç que unia els ports andalusins amb
l'Extrem Orient.
La visita al món d'al-Andalus s'inicia per la reproducció d'una
soc amb les seves paradetes de fruites i verdures, moltes de les
quals, val a dir, foren introduïdes a Espanya pels àrabs. Espècies
i perfums i artesanies... també tenen el seu recó destacat. El
recorregut està explicat a través de planells amb informació
diversa sobre les espècies, cultivades o importades, i per dotzenes
de recipents que contenen essències de diferents condiments
culinaris i que poden ensumar-se. El fonoll, l'anís, el safrà, la
canyella, el cardamom o la menta són algunes mostres. La visita
continua per la mesquita, que al migdia es convertia en el punt de
reunió social, jurídica i religiosa. Per dignificar el recinte
durant pregàries i festes com el ramadà, en aquesta es cremaven
productes aromàtics com la mirra o fustes perfumades com el
sàndal.
L'horabaixa, la casa es convertia en el lloc de convivència
familiar. En aquesta la cuina ocupava un espai molt exigu que
donava al pati i on les menjades, que es perllongaven tres i quatre
hores, permetien aspirar olors quotidianes i populars com la del
safrà, la menta o el llorer de les ensalades, escabetxos, sopes i
pastissos. La darrera estànça reprodueix un pati morisc a darrera
hora de la tarda. L'espai, presidit per un taronger que desprèn una
forta olor, reprodueix sons com el del discórrer de l'aigua o els
cants dels grins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.