La premsa dedica un espai a informar de l'estació telegràfica
Marconi de Sóller, una nova que causa una certa sensació. Un dels
textos és aquest: «Fa pocs dies començaren a Sóller les obres dels
fonaments per tal d'instal·lar-hi el pal de l'estació telegràfica
que, per les companyies Eléctrica Española i Marconi's Wireless
Telegraph Company Limited, s'establirà en aquella ciutat. Dilluns
començaran les obres de l'edifici destinat a tal estació, que serà
instal·lat a la possessió de Muleta, vora el far. L'altura del pal
és de setanta-cinc metres i la nova estació podrà comunicar amb
totes les del sistema Marconi d'Europa».
No hi va haver solleric que no pujàs a Muleta per veure aquells
importants avanços tècnics mentre durava la construcció de la gran
antena i l'edifici. Sóller estava de moda puix l'any següent era
inaugurat el ferrocarril i el redactor Palmer, del periòdic Ultima
Hora no dubtava a afirmar que «la ciutat de Sóller dóna així
exemple» i afegia que «s'han dut a terme en aquesta població
importantíssimes obres, aconseguint que Sóller fos posada com
exemple entre les ciutats més emprenedores i amants del seu bon
nom, com la façana de l'edifici del banc, de l'església parroquial,
els projectes d'un nou edifici per a la casa consistorial i del nou
escorxador...».
Aquel model de telègraf era el resultat d'una llarga etapa de
meritoses investigacions. El 1793 havia aparegut la primera xarxa
regular per a la transmissió de notícies, basada en el telègraf
aeri, inventat pel francès Chappe. El 1805, amb els descobriments
de Galvani i Volta són ideats sistemes telegràfics que es basen en
la descomposició de l'aigua per l'electròlisi, produïda per un
corrent elèctric variable enviat per l'estació transmissora. Però
tot plegat no eren més que experiments. El 1820, el físic Oersted
introdueix l'electromagnetisme, basat en l'acció del corrent
elèctric sobre una agulla magnètica. Els telègrafs elèctrics
construïts des d'aleshores es classificarien en dos grups generals:
indicadors i escriptors. Els primers es fonamentaven en el
prototipus creat per Bréguet, i els segons, segons el model Morse,
desplaçaren els altres entre 1832 i 1837. El 1873, Wheatstone
construïa el primer sistema automàtic utilitari, segons el qual una
tira de paper, tipus pergamí, es foradava segons un codi basat en
el Morse i es posava en el transmissor automàtic, un sistema que
perfeccionà la Siemens. Guillem Marconi (1874-1937), físic italià,
inventà la telegrafia sense fils, un sistema que desplaçà tots els
altres. No oblidem però Tomas Alva Edison (1847-1931), el físic
nord-americà, inventor de nombrosos aparells elèctrics,
principalment el fonògraf i la làmpada d'incandescència, a més
d'altres avanços que s'aplicaren igualment a les tècniques de
transmissió.
L'estació telegràfica de Muleta tingué un trist protagonisme en
els primers dies de la guerra civil, l'any 1936, quan fou el teló
de fons i també l'objectiu d'un tiroteig entre dos bàndols, els
carrabiners, fidels a la República, i els genets d'Alcalà, oficials
i suboficials de cavalleria partidaris de la sublevació militar. Hi
hagué una víctima mortal: el tinent Lizozaín.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.