TW
0

La premsa dedica un espai a informar de l'estació telegràfica Marconi de Sóller, una nova que causa una certa sensació. Un dels textos és aquest: «Fa pocs dies començaren a Sóller les obres dels fonaments per tal d'instal·lar-hi el pal de l'estació telegràfica que, per les companyies Eléctrica Española i Marconi's Wireless Telegraph Company Limited, s'establirà en aquella ciutat. Dilluns començaran les obres de l'edifici destinat a tal estació, que serà instal·lat a la possessió de Muleta, vora el far. L'altura del pal és de setanta-cinc metres i la nova estació podrà comunicar amb totes les del sistema Marconi d'Europa».

No hi va haver solleric que no pujàs a Muleta per veure aquells importants avanços tècnics mentre durava la construcció de la gran antena i l'edifici. Sóller estava de moda puix l'any següent era inaugurat el ferrocarril i el redactor Palmer, del periòdic Ultima Hora no dubtava a afirmar que «la ciutat de Sóller dóna així exemple» i afegia que «s'han dut a terme en aquesta població importantíssimes obres, aconseguint que Sóller fos posada com exemple entre les ciutats més emprenedores i amants del seu bon nom, com la façana de l'edifici del banc, de l'església parroquial, els projectes d'un nou edifici per a la casa consistorial i del nou escorxador...».

Aquel model de telègraf era el resultat d'una llarga etapa de meritoses investigacions. El 1793 havia aparegut la primera xarxa regular per a la transmissió de notícies, basada en el telègraf aeri, inventat pel francès Chappe. El 1805, amb els descobriments de Galvani i Volta són ideats sistemes telegràfics que es basen en la descomposició de l'aigua per l'electròlisi, produïda per un corrent elèctric variable enviat per l'estació transmissora. Però tot plegat no eren més que experiments. El 1820, el físic Oersted introdueix l'electromagnetisme, basat en l'acció del corrent elèctric sobre una agulla magnètica. Els telègrafs elèctrics construïts des d'aleshores es classificarien en dos grups generals: indicadors i escriptors. Els primers es fonamentaven en el prototipus creat per Bréguet, i els segons, segons el model Morse, desplaçaren els altres entre 1832 i 1837. El 1873, Wheatstone construïa el primer sistema automàtic utilitari, segons el qual una tira de paper, tipus pergamí, es foradava segons un codi basat en el Morse i es posava en el transmissor automàtic, un sistema que perfeccionà la Siemens. Guillem Marconi (1874-1937), físic italià, inventà la telegrafia sense fils, un sistema que desplaçà tots els altres. No oblidem però Tomas Alva Edison (1847-1931), el físic nord-americà, inventor de nombrosos aparells elèctrics, principalment el fonògraf i la làmpada d'incandescència, a més d'altres avanços que s'aplicaren igualment a les tècniques de transmissió.

L'estació telegràfica de Muleta tingué un trist protagonisme en els primers dies de la guerra civil, l'any 1936, quan fou el teló de fons i també l'objectiu d'un tiroteig entre dos bàndols, els carrabiners, fidels a la República, i els genets d'Alcalà, oficials i suboficials de cavalleria partidaris de la sublevació militar. Hi hagué una víctima mortal: el tinent Lizozaín.