Aquell començament d'estiu, en aquestes dates, es preparava una
matança en cadena dels jueus sefardites, des del Guadalquivir al
Call de Mallorca, tot passant per la costa mediterrània de la
Península. Efectivament, els avalots s'originaren a Sevilla,
després a Barcelona, llavors a València i, finalment, a Mallorca.
Això vol dir que entre juny i agost d'aquell any es pogueren
comptabilitzar, com a mínim, sis mil víctimes mortals (a Barcelona,
les matances duraren sis dies).
Un dels supervivents, el savi Simó Ben Tsémakh Duran, nadiu de
Mallorca, rabí i metge, pogué fugir de la mala bava dels assassins
i embarcar-se. Anà a Alger i s'establí en aquella comunitat del
nord d'Àfrica, augmentant allà el seu prestigi. Aquest personatge i
els luctuosos fets del 1391 interessaren Isidore Epstein
(1864"1962), rabí i erudit hebraista, nascut a Kovna, Lituània, que
emigrà a Anglaterra el 1911 i es formà en les escoles rabíniques de
Pressburg i a la Universitat de Londres.
A més d'exercir l'ensenyament, investigà temes històrics i entre
d'aquests es troba Les responsa del rabí Simó Ben Tsémakh Duran,
que l'any 1930 presentava com a tesi doctoral a la Universitat de
Londres.
Ara, feliçment traduïda al català pels hebraistes Jord i Gendra
i Manel Frau, publicada per Lleonard Muntaner (L'Espill, número 4)
i acompanyada d'un estudi preliminar d'aquests dos joves
intel·lectuals, es presentà fa pocs dies a la seu d'ARCA i dins les
activitats que du a bon terme l'Associació «Llegat Jueu», que al
meu veure hauria de tenir més atenció per part dels mitjans
informatius ja que en cada cas és un esforç ben lloable per donar a
conèixer aquesta part del nostre patrimoni cultural.
El gruix temàtic del llibre ho explica amb aquests mots Epstein
en el tercer capítol: «Els tres volums de les Responsa de Duran,
unes 800 cartes que formen la principal font del nostre estudi, són
un monument d'erudició i de capacitat de treball. Ens deixa molt
sorpresos el seu alt coneixement de les tradicions jueves, la
claredat d'exposició i la inesgotable cura que demostra en la
recerca de la veritat. Per Simó Duran, el coneixement "tant el
sagrat com el secular" consisteix en l'estudi de les primeres
causes i de les primeres fonts; aquest és l'objectiu que ell mateix
es proposa assolir, un objectiu que caracteritza tots els seus
escrits. Segons aquest principi, el pensament, una acurada
investigació i una elaborada discussió de la literatura rabínica
que tracta el tema sobre el que es pregunta, precedeixen cadascuna
de les seves decisions...».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.