Iolanda PericàsPalma07/06/01 0:00
TW
0

L'escriptor i prevere Jaume Santandreu acaba de publicar Contes malignes, un llibre que postula «que l'única arma possible contra la hipocresia, el pitjor mal del món, és la malignitat». Aquest recull de narracions breus, editat per Lleonard Muntaner, suposa, segons el seu autor, «un atreviment des que fou concebut». Santandreu afirma que, «com es diu en bon mallorquí, és un llibre que 'camina per sa partió'. És atrevit quant al gènere, perquè el conte és un gènere amb fama de poc comercial; al llenguatge, que es mou entre l'erotisme i la pornografia; i a la ficció, ja que les anècdotes que explica són certes, amb només alguns canvis en els noms propis».

«Aquest volum, escrit fa quatre anys, no és una resposta a la campanya contra la meva persona, sinó que respon a enrabiades més profundes». En aquest sentit fa referència al fet que la seva novel·la Encís de minyonia, guanyadora del premi Miquel Àngel Riera de Narrativa el 1997 i l'obra preferida de l'autor, «mereixia una resposta per a tots aquells que hem estat víctimes del clergat i no la va tenir». Els quatre contes: Llavis Xapats, El viàtic, Ulls clucs i El despenador, tenen com a fil conductor «la mort i el sexe» i són narrats en primera persona per uns personatges en els quals ell es «transforma».

L'autor ha volgut descriure els «prototipus de la societat poderosa mallorquina, una societat corrompuda, perquè el poder absolut corromp absolutament». En aquest sentit posa de manifest que «no hi ha res més trist que creure's el personatge, i n'hi ha que no se saben llevar el vestit quan baixen de l'escenari. En el meu cas, la malignitat m'ajuda molt a tornar a la realitat». El llibre serà presentat per Fancesc Bujosa i Antoni Serra avui horabaixa a les 20.00h a l'auditori del centre de cultura de Sa Nostra.