Neix el primer nin a Sóller dels refugiats de Bòsnia-Herzegovina

La seva arribada va ser el dia 2 de desembre de 1992. Era un grup de 34 persones entre nins i dones que havien estat convidats per un grup solleric a conviure amb ells fins que la guerra amainàs però això no va ser així i durant més de quatre anys la guerra va assolar el país i aquest col·lectiu va anar creixent, a través de les unificacions familiars, que mitjançant un programa realitzava la Creu Roja espanyola a Sóller, arribant a tenir un grup de 56 refugiats.

Nina era en aquells moments una nina quasi adolescent plena de fortalesa però amb una mirada trista i reservada d'aquells nins que han començat a viure els horrors d'una guerra. Nina va haver de lluitar, i lluitar amb força, per arribar a trobar l'estabilitat perduda per l'abandó del seu país, dels seus estudis, va haver d'aprendre dos idiomes, que per ella com qualsevol altre nin eren difícils, però no per això es va acovardir i es va posar a estudiar i a treballar i als pocs anys ja era una sollerica més, una al·lota lluitadora que no ha oblidat els seus records de nina.

Avui és una dona feliç amb la seva parella i el seu fill Dídac.
El seu espòs diu que Nina es una dona lluitadora i que és admirable com s'ha adaptat a Mallorca. Avui, que és mare per primera vegada, els seus ulls tenen una gran mirada d'emoció i d'amor cap aquest ésser estimat. «Som molt feliç».