«Pere Serra desitja una Mallorca culta i moderna, i denuncia qui ho dificulta»

Armat amb la lliçó darwiniana i amb el propòsit d'«explicar» més que valorar un mallorquí «imprescindible», Bujosa emprengué al 1996 una tasca que avui és al mercat, a l'abast del lector.

—Com va sorgir la idea d'aquest llibre? 
—M'ho proposà Lleonard Muntaner i ha estat un vertader obsequi de la vida, l'oportunitat de xerrar amb una de les persones que més han definit la Mallorca del darrer quart de segle. Els mallorquins ens podem comprendre millor amb aquesta col·lecció. Crec que l'esforç per entendre's és dels més civilitzats que pot realitzar una persona.

—És un treball que se surt de la vostra tasca habitual...
—Sóc catedràtic d'història de la ciència. Per sort o desgràcia, emperò, el meu interès no es redueix a això. La vida me fascina, crec que és un fenomen ple d'interès. Combín la meva professió amb les facetes de comentarista hípic, recordant les carreres de cavalls de la infantesa, i d'art, que me ve de la passió per llegir Vargas Llosa, Joan Fuster o Tom Wolfe...

—I com us plantejàreu el llibre? 
—Aquest és el llibre d'un senyor que opina i reflexiona, tot recordant el que ha estat la seva vida, feina, amors i passions. I a través d'aquestes opinions, a més de conèixer-lo a ell, coneixem molts aspectes de la vida social i cultural de Mallorca que només ell podia desvetllar. I és així perquè no ha pretès fer un llibre políticament correcte, sinó que ha arriscat i opinat.

—O sigui, que és més que una biografia? 
—És més i manco que una biografia. No pretén ser un registre biogràfic, sinó la reflexió d'un home sobre la seva vida i el seu ofici. Treure un diari cada dia és com sotmetre's a una votació dels ciutadans, i això produeix una gran tensió, però també un interès que me fascina.

—Hi ha hagut enriquiment mutu? 
—Al pròleg ja me confés una persona vaga. Crec que la mandrositat és un anticip del que serà el cel. Però des que conec en Pere, el meu ritme de feina s'ha duplicat. Aquesta és una de les seves virtuts: l'estímul per a la feina que sap transmetre als altres. També la seva capacitat per conèixer les persones.

—Com el definiríeu? 
—Crec que la portada del llibre el defineix a la perfecció: pot aparentar ser dur com un mur de pedra en algunes coses, però combina aquesta personalitat amb la fragilitat que té la superfície de l'aigua. Té la sensibilitat que té la superfície d'una bassa, on el mínim buf s'amplifica...

—Una visió que contrasta amb la que molta gent pot tenir de la seva figura...
—En la realització d'aquest llibre, jo també he canviat les opinions que tenia a priori. Sóc partidari de canviar. Si no ho fos, la conversa i la lectura serien actes inútils. Tot i així, jo també sabia que hi ha coses que tenen un valor indiscutible. Avui Pere Serra és una persona imprescindible per comprendre la Mallorca del XX. Una obra com la Gran Enciclopèdia de Mallorca només és comparable en el seu abast amb el Diccionari de mossèn Alcover, encara que se fessin de forma diferent.

—El llibre tindrà presentació de luxe...
—Sí, amb el president Antich, el rector de la UIB i un amic comú, Gabriel Janer Manila. Ens fa una il·lusió especial a tots dos per l'atracció que ens provoca la figura de Maria Antònia Munar, que també ens acompanyarà. Ambdós estam casats i profundament enamorats de les nostres esposes, però això no treu que en presència de Munar estiguem un pèl torbats.

—Creis que el llibre sorprendrà? 
—Diu coses interessants sobre aquest element tan bàsic a la societat moderna que és la informació, perquè xerra molt sobre l'ofici que Serra considera «el millor del món», el de periodista. I també de les vinculacions entre política i el quart poder.

—I serà polèmic? 
—Desgraciat el llibre que no pugui originar polèmica! Crec que aquest la generarà, perquè Pere Serra desitja una Mallorca culta i moderna, i denuncia aquells que dificulten aquest camí. No comprèn que gent que s'ha fet tan rica hagi fet tan poc per la cultura de Mallorca.

—Apareixen personatges coneguts? 
—Bastants amics, alguns d'ells homes públics, i algun —manco— dels que es diuen enemics o adversaris.

—Llums i ombres...
—Cal dir que Pere Serra també comet errades, encara que poques. Amb tot el que ha posat al nostre abast per conèixer-nos millor, trob a faltar una recopilació dels fascicles del «Qui és qui». Això se li ha escapat. Tant de bo en faci una edició, perque és una eina de gran utilitat.