Hi ha dies, moments inesperats en què la memòria es posa a
recuperar tot un àlbum fet d'instantànies. Res especial, coses de
fa uns anys que, a l'hora de tenir-les vives, passaven cos si
fossin "perquè en realitat ho eren" d'una normalitat
inqüestionable. Quan es recuperen, llavors es vesteixen de forma
diferent. I es voldrien passar i repassar totes les escenes, els
perfums i els colors dels segons que dibuixaren un temps.
Els bons dies de viatge per Iemen la vida era una successió de
moments que anaven des de la descoberta més fascinant:
arquitectura, paisatge, gent; fins a moments que "precisament per
la gent" quasi eren massa normals. Cada dia a l'entrada de les
muralles es formava un mercat bigarrat, cridaner i de tots els
colors. Se sentia el xivarri i es veia la gentada des de la
finestra de l'hotel. Molt bé. A la segona visita ja se'n coneixien
tots els laberints que s'hi formaven, la gent que hi tenia parada i
les mercaderies que s'hi exhibien. Tot el que s'hi exhibia. Així
que ja només calia asseure's a l'entrada d'algun restaurantexo i,
tot menjant una sopa de llegums o bevent un te, controlar una mica,
no fos cosa que es perdés de la memòria la diària gran festa
teatral, comercial i exhibicionista.
Totes les tardes els homes de Iemen masteguen cat, un arbust que
col·loca un poc. Mastegant mastegant, de les fulles verdes en fan
una bola que queda sota de la galta. Poc a poc el suc verdós
ensalivat va fent el seu efecte, es fica per dins la sang i deixa
la persona asserenada i sense problemes. Te'n donen branquillons
tendres, ho proves i fas com tothom: esperar que arribin els bons
moments. L'hotel situat ran de Bab el-Iemen de Sana'a no era cap
excepció, així que totes les tardes hi havia un tuf muntanyenc de
les fulles de cat que, per massa velles, eren rebutjades. Cada dia
la mateixa cerimònia, i la mateixa volada. Ara a la memòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.