Baltasar Porcel i Pere Serra presentaren la novel·la. | Joan Torres.

TW
0

«És possible que Cabrera hagi estat el primer camp d'extermini de la història», explicà ahir Porcel a la Casa Catalana de Mallorca, en la presentació de L'emperador o l'ull del vent. Inclòs en el programa de la celebració del 50è aniversari de l'entitat, l'acte va tenir la presència de Pere A. Serra, president del Grup Serra i editor de Diari de Balears, que fou l'encarregat de presentar el llibre. Porcel definí la seva novel·la com «un relat d'aventures, una novel·la històrica, ideològica i d'amor amb un component de misteri», i féu referència als fets que descriu en aquest llibre que reconstrueixen l'estada d'un presoner francès a l'illa de Cabrera l'any 1815, i que «des de la meva primera estada a l'illa, ja fa 35 anys, tenia ganes d'explicar».

L'escriptor assenyalà que el seu interès per aquests fets no era el de «construir una novel·la purament històrica, sinó que «volia aportar l'ingredient humà que ve donat per l'experiència d'aquesta gent llançada a la desesperació, que arribà a fer objectes decoratius, com collars, agulles i rosaris amb els ossos dels morts perquè no tenia com ni on enterrar-los». La mirada del lector l'aportà a l'acte Pere A. Serra, encarregat d'acompanyar l'escriptor andritxol en la presentació de la que és «la més forta, la més vibrant i la que té més acció» de totes les novel·les escrites per Porcel. La dosi d'humanisme la donà el recordatori que féu Serra d'una dedicatòria de l'escriptor —«per totes les raons del món i per un parell més, si és que existeixen», que evoquen els «40 anys d'amistat» que uneixen amb intens vincle els dos personatges.

Entre els atributs de L'emperador esmentats per Serra, l'editor destacà «el caràcter cinematogràfic de l'obra, que la convertirà en la primera novel·la de Porcel portada al cinema». Així mateix, també tingué paraules «per al fons de sensibilitat, poesia i veritat que es troba darrere de les invencions de Porcel, fetes amb molta ànima, excepte quan parla d'amor, que torna un sentiment dur i feroç». El seu discurs no oblidà incidir en les personalitats dels dos protagonistes, Gérard i Honoré, indicant la confusió d'identitats que Porcel aconsegueix generar en la trama. La cita de Chateaubriand inclosa a la novel·la —«Vivim entre el no-res i una quimera»— posà el punt i final a la presentació, no sense que abans Serra hi fes un afegitó: «Aquest llibre és molt més que qualsevol d'aquestes dues coses».