Una de les ofertes més destacades i elitistes del festival
Teatres del Món arriba a Palma posant en escena l'actor Jean Louis
Trintignant acompanyat per l'acordionista Daniel Mille. Serà una
oportunitat única per veure l'artista francès sobre l'escenari de
l'Auditòrium, en un muntatge del creador de l'immobilisme escènic,
Antoine Bourseiller, i amb una peça de luxe, La valse des Adieux de
Louis Aragon. L'obra, de 1974, escrita en prosa poètica i «molt
densa i treballada», es presenta en forma d'un monòleg en què
l'autor fa una reflexió sobre la vellesa, les errades del comunisme
i la seva sexualitat.
Una reflexió sobre una existència que en acabar de resumir-se es
redueix a una sola afirmació: «He arruïnat la meva vida». L'actor,
conegut per la seva interpretació en films com ara I Déu va crear
la dona i Un home i una dona, entre una setantena de títols més,
mai no conegué personalment Aragon, però té un coneixement profund
de la seva obra. Afirmant obertament que «am més la poesia que el
teatre perquè és la manera més concentrada de veure la vida»,
Trintignant es referí a Aragon com «el gran poeta del segle
XX».
Ara, a través de La valse des adieux, les personalitats de l'un
i de l'altra s'acosten força damunt l'escenari. Va ser l'actor
mateix qui establí el paral·lelisme: «Tinc 70 anys, gairebé els
mateixos amb els quals Aragon va escriure el text, he estat
comunista i no som homosexual però puc entendre l'homosexualitat».
Tres aspectes del recital que, conjuntament amb la música composta
per a aquest espectacle i interpretada en directe, tenen un paper
clau per aconseguir la fascinació del públic. «La música fa que la
densitat del text sembli tendra. Fa que el text s'escolti amb
emoció, com si sortís del cor», digué.
En el decurs de la presentació del muntatge, l'artista també féu
la seva pròpia reflexió sobre el teatre: «El vertader treball d'un
artista està en el teatre. Mai no tornaré a fer cinema. Som vell i
estic fart d'esperes, jo ja no tinc temps i en el cinema sempre has
d'esperar, tot són esperes i fatigues, el teatre és immediat,
directe». Quant a la profunditat dels personatges amb què
Trintignant s'enfronta habitualment en teatre, afirmà que «són molt
més interessants i realistes que els grans herois. Ells m'han
permès molts preivilegis, entre altres el de poder morir moltes més
vegades que la resta de mortals».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.