Àlex Volney: «Costa ser romàntic a un món que no permet aïllar-se»

El volum, integrat per una selecció de poemes de sonoritat xiuxiuejant i cromatisme grisenc, contrasta a nivell temàtic i de registre amb l'anterior La frontera dels dies, editada fa un any per Moll. «Hi ha canvi, però no ruptura», remarca l'escriptor, explicant que un i altre poemaris són resultat de la projecció dels diferents Àlex que conviuen dins un mateix sobre el paper.

A la matèria eminentment social que ocupava La frontera dels dies, bastida des d'una mirada àcida i llastimosa envers la crua realitat circumdant, s'oposa ara aquest poemari «romàntic» que versa sobre la mort, l'amor, la vida i el pas del temps. Romàntic, emperò, en l'acepció més desapassionada del terme, indica Volney: «Simplement es tracta d'una mirada reposada i realista envers la vida, tant o més combativa com ho pugui ser la del llibre anterior, perquè el romanticisme és combatiu. El que passa és que avui costa molt ser romàntic a un món que no permet aïllar-se a l'individu».

Les sèries de «Gota d'aigua», «Memòria del tacte» i «Les quatre últimes estacions del segle XX» coincideixen en el poemari amb composicions com «Els dos amants escaparen i creien», versos i versos sorgits d'aquesta mirada humil que s'adreça el subjecte envers si mateix en aconseguir sostreure's d'aquesta realitat «plena de renous», d'una posmodernitat, comenta l'autor, «abundant en televisió, en ciutat, en imatges que bombardegen l'individu i el mantenen entretingut, lluny de si mateix».