Tal dia com avui neix un dels més populars compositors de música clàssica, el rus Piotr Ílitx Txaikovsky, que en el seu temps fou una figura polèmica i després de la seva mort li varen reconèixer geni i grandesa. Fou un artista dotat amb la prodigiosa virtut del màgic sentit del ritme i alhora una singular capacitat per a la invenció melòdica. El seu llegat és certament generós: música de ballet, simfonies, concerts i òperes. Però la seva gràcia, la seva fórmula més interessant, era la de saber combinar harmoniosament el que és popular i el que és culte.
I tot plegat dins una vida que no depassà els cinquanta-tres anys, una època amb desig de canvis socials que les polítiques tsaristes, retardades al progrés i tiràniques, frenaven a cada moment. Txaikovsky neix a Kamsko-Votkinsk, província d'Uyatka. Era el segon fill d'un enginyer de mines i empresari que, havent restat vidu jove, es tornà a casar. Alexandra Assier, pel matrimoni canviat el llinatge a Andreyevna, descendent d'un emigrant, fou sa mare i ningú, en aquella família, no sentia la més petita afecció per la música i tampoc no es coneixien avantpassats amb tals interessos. El nin Txaikovsky, tanmateix, aprofitant que els seus pares eren burgesos i no anaven mancats de «rubles», va rebre lliçons de piano i també de l'orquestrió, un instrument mecànic semblant als famosos organillos que es deixaven sentir pels carrers de Madrid i altres ciutats de la Península. Anà a l'escola Schmelling, una de les més prestigioses, on pogué continuar amb les classes de música però també on ho passà malament a causa de les seves males relacions amb mestres i condeixebles. Per raons de feina de son pare anaren a viure, després, a Sant Petersburg i allà, ja coberts els estudis primaris, començà els estudis preparatoris per tal de poder ingressar a l'Escola de Jurisprudència. En aquella institució universitària hi passà nou anys i hi descobrí la seva homosexualitat, un aspecte de decisiva influència en el seu esperit sensible. Tenia catorze anys quan rebé la mala notícia de la mort de sa mare i havent-li promès que seria un gran músic, es dedicà en cos i ànima a aconseguir-ho. Havent-se graduat el 1859, trobà feina com a funcionari del Ministeri de Justícia, encara que no abandonava les seves esperances de poder dedicar-se un dia a la professió musical. Estudià, a partir del 1861, amb Nikolai Zaremba a la Societat Musical Russa, i també amb Anton Rubinstein, el qual li donaria suport per poder entregar-se plenament a la música, tot abandonant el funcionariat. El 1865 tenia lloc la seva primera interpretació pública, Danses característiques, interpretà Johann Strauss. Si el 1840 havia nascut l'home, el 1865 neixia, oficialment, el compositor. La mort encara era lluny, el 1893.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.